Aquest article i el de Mireia Bel són la continuació d’un debat cordial entre ambdues iniciat a twitter arrel de la intervenció “Jóvenes y socialdemocracia” d’Ignacio Urquizu al seminari “Next Left: Construint una nova majoria progressista” organitzat per la Fundació Rafael Campalans, juntament amb la Fundació Europea d’Estudis Progressistes (FEPS).
Existeix la tendència a creure entre la majoria de la gent que ens preocupa la tan anomenada desafecció política que és provocada pel desinterès. Creiem, i sí m’hi incloc perquè jo fins fa poc n’era una ferma defensora, que per augmentar la participació cal educar en política, generar interès per tot el que passa al voltant d’aquest món i donar informació que permeti a la gent moure’s i entendre la política. Vull que quedi clar per avançat que crec que és important fer això. Cal que la gent estigui informada i s’interessi per la política. Primer perquè només si els polítics tenen la sensació de que són fiscalitzats per uns ciutadans que els observen actuaran com la teoria democràtica espera que actuïn, representant els seus interessos. I segon, perquè l’interès és segurament el primer pas per la mobilització.
Per tot plegat, la dada exposada per Ignacio Urquizu és, com a poc, contraintuitiva: per què si els joves estan més interessats en política avui del que ho havíen estat fa 20 anys participen menys, si entenem la participació constrenyida a les conteses electorals i a les organitzacions polítiques convencionals? No és tan clar que la informació i l’interès polític generin participació i compromís per si soles, cal, doncs, alguna cosa més.
Continua llegint
Comentaris recents