Els abstencionistes són per a qui se’ls treballa

trash-cans-marked-dc-ballot-box

Quantes vegades hem sentit els últims dies que la participació serà clau per definir el resultat del 27S? S’ha convertit en un tòpic. Però cert. En part, almenys. Si s’escollís un abstencionista a l’atzar, les probabilitats de que fos del bloc unionista multiplicarien les de que fos independentista per bastant. Per tant, si la participació creix, més s’allunyaran els independentistes de la majoria absoluta en vots i, arribats a cert extrem, fins i tot d’escons.

O no. L’any 2012, amb la participació més alta de la història, les forces sobiranistes van aconseguir resistir els mals auguris i van treure el seu segon millor resultat combinat. Els 8 punts de més respecte el 2010 es van repartir de manera força equilibrada entre sobiranistes i no. I si fem cas de les enquestes, enguany ni un sol dels votants de les forces sobiranistes es quedarà a casa. A l’altra banda, no hi ha tant d’optimisme. Els unionistes de PP i C’s tenen un grau de mobilització impropi en unes eleccions al Parlament, alt però insuficient, i els federalistes tenen dificultats per convèncer els seus d’anar a votar.

I ara els vénen les presses. La tan repetida excepcionalitat del 27S, en girar majoritàriament sobre un únic eix, fa urgent intentar atraure votants que, habitualment, no ho són. Perquè s’abstenen sistemàticament en les eleccions al Parlament. Uns votants dels que s’han oblidat ja no durant quatre anys, sinó durant dècades senceres. I a qui ara s’apel·la amb poc tacte i estirabots davant la impossibilitat de moure vots entre blocs.

Aquesta abstenció -estructural- no és un fenomen genuinament català en absolut. Descomptant els països amb vot obligatori, a tot arreu hi ha ravals electorals, votants que no participen mai en les eleccions. Jo deploro que la participació política es redueixi al vot, i si ha de ser així, tant de bo fos sempre del 100%. Però si no hi arriba, qüestiona això la legitimitat de les mesures que els governs portin a terme?

Arribats a aquest punt, es pot qüestionar el resultat previsible del 27S perquè la participació no hagi estat suficient? Quina culpa en tindrien, cas de guanyar, les forces sobiranistes de que els abstencionistes siguin presumiblement del bloc del no? I si realment aquests abstencionistes tenen unes preferències nacionals tan clares, mobilitzar-los no hauria de ser responsabilitat d’aquells que diuen representar-los?

És cert que els costos de participar no es reparteixen d’una manera massa democràtica. Però no ho és menys que un dels motius per no participar és que cap de les ofertes sigui prou atractiva. El problema de fons és que és molt difícil repolititzar aquest grups socials i construir xarxes de participació des de la base. I demana temps i paciència, uns béns molt escassos en una campanya electoral.

Olesa de Montserrat, 1979. Politòleg treballant per l’enemic. Molt més fan de politics que de policies*, hi veig tàctiques allà on ens volen fer veure estratègies. Em costa més canviar de tema que d’opinió però, per educació, el primer passa més sovint. Sóc un oxímoron: escolto punk i em poso Nenuco. *Llegir-ho en anglès, en català no sóc fan de cap dels dos. @hooligags

No hi ha comentaris

Sigues el primer en fer un comentari.

Fes un comentari