Sobre com es fixa l’agenda política: a propòsit del Futbol Club Barcelona

Captura de pantalla 2015-04-13 a les 12.31.22

Fa uns dies em vaig entrebancar amb un article de Pere Rusiñol que duia per títol “Catalunya Ràdio y el Barça: cómo se fija la agenda en Catalunya”. Ja us podeu imaginar que vaig fer uns ulls com unes taronges. Però malgrat el títol, més que una reflexió sobre com es fixa l’agenda política des dels mitjans de comunicació l’article era, en realitat, una denúncia sobre un possible conflicte d’interessos empresarial amb el Barça de teló de fons.

El superaño electoral incluye también elecciones al FC Barcelona a las puertas de la Diada. El terreno lo ha fijado un sondeo que da a Laporta como ganador encargado por la radio pública a una consultora del mismo conglomerado empresarial que acaba de perder los derechos televisivos del club

A mi les denúncies ja m’agraden, però no tant si per fer-se s’han d’emportar per endavant víctimes innocents, com les pobres enquestes o algunes troballes acadèmiques. Així que com que l’article no només no va satisfer les meves expectatives, sinó que crec que conté unes quantes imprecisions, per dir-ho d’alguna manera, em va sortir aquesta rèplica a raig que vaig enviar a Catalunya Plural i que s’han avingut a publicar. Aquí un fragment.

La tesis del autor es clara y simple: a través de una única encuesta, elaborada por una empresa asociada, Mediapro pretende facilitar un terreno de juego institucional favorable a sus intereses comerciales. Pero más que simple, es simplificadora. La pretensión de este artículo no es rebatir la tesis de Rusiñol (más que nada, porque como ya he apuntado es irrefutable) y ni tan siquiera es incompatible con ésta. Lo que sí se quiere poner de relieve es que la simplificación, más allá del objetivo legítimo de hacer inteligibles sus argumentos, es cuanto menos sesgada, por no decir interesada: soslaya muchos aspectos relevantes y eleva a categoría otros que son anecdóticos, cuando no irrelevantes o falsos. Y, lamentablemente, para este empeño construye un muñeco de paja cargando contra la encuesta como herramienta demoscópica (que nos dice a quién votará la gente) reduciéndola a un omniscente instrumento de propaganda (que nos diría a quién debe votar la gente).

La rèplica sencera la podeu llegir aquí.

Fotografia: MUNDODEPORTIVO.COM

Olesa de Montserrat, 1979. Politòleg treballant per l’enemic. Molt més fan de politics que de policies*, hi veig tàctiques allà on ens volen fer veure estratègies. Em costa més canviar de tema que d’opinió però, per educació, el primer passa més sovint. Sóc un oxímoron: escolto punk i em poso Nenuco. *Llegir-ho en anglès, en català no sóc fan de cap dels dos. @hooligags

No hi ha comentaris

Sigues el primer en fer un comentari.

Fes un comentari