Què ens està passant? Una anàlisi desapassionada de l’enquesta d’El Periódico

Un diari publica una enquesta (El Periódico avui, per exemple) i per moments hom té la sensació que el món (el món electoral, s’entén) s’ha tornat boig. És una sensació estranya que genera una reacció proteccionista automàtica, un buscar desesperadament un braç on aferrar-se davant el buit. El braç pot ser tant la negació total com la recerca conspiranoica de raons esbojarrades, que segur que dins del cap (i en alguna barra de bar) sonen perfectament plausibles. Tanmateix, abans de llençar-nos a la caça i captura de conspiracions (un esport amplament practicat), intentem mirar les dades de la forma més desapassionada (sí, es pot!) possible.

La majoria dels elements que destaca l’enquesta ja eren coneguts: el sistema català es mou, els partits tradicionalment dominadors passen per dificultats (no tots), hi ha un enorme transvasament de suport que afecta pràcticament totes les opcions, a diferència del que passava històricament, quan els transvasaments acostumaven a seguir pautes previsibles. A l’engròs, podem dir que les vespres electorals catalanes (vespres no només d’eleccions al Parlament, sinó de municipals i generals) venen marcades per dues grans preguntes: qui guanyarà les eleccions i fins on arribaran els “nous” partits. Anem per parts.

El baròmetre de Gesop per a El Periódico rebla el clau pel que fa a la primera pregunta: CiU serà la força més votada, per davant d’ERC. Per tant, es confirma el que es venia veient des del 9N. Mas sembla haver-li guanyat la partida a Junqueras pel liderat del “procés”.

Certament, ERC és el primer partit en intenció directa de vot, però la major part del seu avantatge sobre CiU s’ha esfumat. Dels deu punts de l’estiu de 2014 hem passat al magre 2,2 d’ara. Això fa que els de Mas passin per davant dels republicans quan es calcula l’estimació (possiblement perquè el vot republicà està sobrerepresentat).

ERC sembla haver abandonat la cota del 20%, mentre que CiU encara l’aguanta. I no obstant, Gesop pressuposa un fort transvasament de vot de CiU a ERC (al voltant de 200.000 vots). Però és que no és aquí on hi ha el problema per a Junqueras: el problema és al nucli del vot republicà. Segons els baròmetres d’El Periódico, en l’últim semestre ERC hauria perdut vint punts de fidelitat, el que representaria una pèrdua de prop de cent mil vots potencials. On han anat a parar? Les dades parcials que ofereix El Periódico no permeten fer afirmacions contundents, però mostren un augment significatiu de transvasament cap a les CUP, que podrien arribar a “captar” la meitat dels votants perduts pels republicans. Un bon pessic.

ERC estaria pagant el seu suport al govern de Mas en aquesta legislatura, quelcom que les CUP aprofiten per atraure’s la facció més netament “esquerranosa” de l’espai republicà. És el pagament que fa ERC a canvi de la seva estratègia de posicionar-se com una força de govern: avancen en l’espai moderat de centreesquerra nacionalista, guanyant terreny davant de CiU, però alhora han de fer front a una forta competència per part de les CUP a la seva esquena. El còmput global de l’operació els surt positiu (guanyen 200.000 vots i en perden la meitat), però el vot cedit a l’esquerra és prou per impedir-los assolir el seu objectiu: ser el partit més votat.

Captura de pantalla 2015-03-04 a les 16.51.47

Pel que fa a la segona qüestió, l’estimació del baròmetre és agosarada. Però és que possiblement no pot ser d’una altra manera. Ens hem endinsat en un territori del que no tenim mapes. Fins a cert punt, l’estimació de vot a partits com Podemos és un exercici de funambulisme sense xarxa, i pot dir-se el mateix de Ciutadans.

Davant d’això es pot optar per la versió conservadora i reduir el pes de les noves opcions de forma “artificial” (tota “cuina” té un punt d’artificial). És a dir, davant d’una dada com la d’El Periódico, amb C’s disparat en intenció directa, a menys d’un punt de CiU, podem decidir que no ens ho creiem, que tot s’explica per un element de conjuntura o de mostreig (una aparició de Rivera a la televisió o una sobrerepresentació del votant típic C’s), i “rebaixar” l’estimació. O per altra banda, podem decidir que ens creiem la dada, que al capdavall reflecteix un moment puntual (i per tant conjuntural), i calcular una estimació “blanca” (és a dir, aplicant la menor “cuina” possible). Sembla ser que Gesop ha optat pel segon, i d’aquí que C’s sigui el segon partit en vot i el tercer en escons. Davant d’això, dues reflexions, una a favor i l’altra en contra.

A favor, l’augment “espectacular” de C’s no és nou. Al novembre ja havia duplicat la seva intenció directa respecte del setembre i en altres sèries d’enquestes (CIS, El Pais) també se li preveu una evolució positiva. Evidentment, això ve acompanyat d’una major exposició pública, sobretot en l’àmbit estatal, el que els reforça també en l’àmbit català (són escenaris interpenetrats, agradi o no agradi). Per tant, fins un cert punt, la crescuda de C’s estava anunciada i era previsible.

Ara bé, hi ha elements que no acaben de lligar. Per damunt de tot, la magnitud de l’augment. És possible que C’s sigui la segona força en vot empatada amb ERC? Aquest és possiblement el punt més polèmic. L’augment de vot a C’s prové principalment de la captació de vot del PP i aquest ha crescut de forma espectacular ens els últims baròmetres. L’últim pressuposa que fins a un 40% de votants del PP de 2012 votarien C’s. Això representa prop de 200.000 vots, que sumats als que ja va guanyar C’s fa tres anys (275.000) els situaria prop del mig milió de sufragis i li permetria (amb abstencionistes mobilitzats i aportacions d’altres forces) situar-se efectivament prop de CiU i ERC.

Així doncs, en el fons l’estimació del vot a C’s es basa sobretot en el transvasament del PP. El problema és que tradicionalment el vot als populars acostuma a ser molt minso en els sondeigs (el famós “vot ocult”), el que provoca greus distorsions quan s’intenta situar el vot al PP expressat en els sondeigs al nivell que realment té el dia de les eleccions. Aquestes distorsions afecten C’s, en el sentit que multipliquen el transvasament del PP i li atorguen un gruix podríem dir “sobredimensionat”, el que acaba fent que l’estimació del resultat final de C’s sigui la que és.

Així doncs, d’una banda l’augment de C’s sembla previsible, però de l’altra, l’estimació de la seva magnitud es basa en supòsits més aviat febles. Davant d’això i coneixent tots els “peròs”, què fas? Redueixes l’estimació de vot a C’s “manu militari”? I si ho fas, fins quant? Al 15% del vot? I per què no al 10% o al 7%? No hi ha resposta fàcil. Corren temps complicats per a les empreses demoscòpiques, el que explica en part la disparitat d’estimacions entre enquestes. En part és culpa d’un escenari volàtil que sembla que no té ganes d’assentar-se, i en part es deu a les febleses pròpies de les enquestes, a les que massa sovint exigim respostes que van més enllà del que ens poden oferir.

I un cop dit això, ara sí, baixem al bar i deixem-nos endur per la pulsió conspiranoica…

Barcelona, 1971. D’Horta, com Manuel Valls. Un dia us llevareu i descobrireu horroritzats que hem conquerit el món. Sóc la demostració viva de les tesis de Pavlov: digueu “enquesta” i em veureu salivar. Tinc el “jo ja ho deia” sempre a flor de llavi, però és que el temps té la mania de donar-me la raó. @obartomeus

4 comentaris

  1. JMRichart escrigué:

    No cabe duda que las dos preguntas que definen el artículo son dos cuestiones importantes. Ahora bien, no deja de resultar sorprendente que no aparezca una tercera, que es hasta dónde llegará el apoyo al bloque de partidos independentistas.

    Y es que la estimación de Ciudadanos no sería tan relevante si no se incluyera en una caida en la estimación de la suma de CiU, ERC y CUP hasta los 67-70 diputados, ni de hecho, si no existiera la encuesta de diciembre del CEO que ponía el apoyo al No a la independencia en ventaja.

    En el artículo se habla de trasvases intrabloques, y de la dificultad de hecer estimaciones con la aparición de los “nuevos” partidos; a mi me resultaría muy interesante saber si las estimaciones del conjunto de los bloques son más fiables, en la medida en que la composición de un bloque pudiera variar en función de los trasvases, pero el tamaño no tanto.

  2. Oriol escrigué:

    Molt interessant. Tens raó que l’evolució dels blocs és important, però mirar-s’ho sobre l’estimació de vot pot portar a conclusions errònies, perquè les dades estan calaculades sobre vot vàlid, i això és “trampós”.
    Per exemple, el bloc sobiranista (CiU+ERC+CUP) ha retrocedit un 4% en aquest sondeig, mentre que l’espanyolista (PP+C’s) ha crescut un 7%, el que podria a pensar que hi ha ahgut un transvasament de l’un a l’altre. Però no és així (o no només).
    Si et mires la matriu de transvasament de vot, veuràs que l’augment del bloc espanyolista es deu principalment per un increment de la fidelitat de vot i dels abstencionistes que ara declaren que aniran a votar.
    És vertitat que també creix el nombre de votants de CiU que ara votarien C’s, però aquest augment és sis vegades inferior a l’increment provocat pels fidels i els mobilitzats.
    De tota manera, tens raó que és un element que cal mirar, i també és destacable (i ja ho sabíem, però no va malament recordar-ho de tant en tant) que existeixen votants que es mouen ENTRE els blocs, i no només DINS de cada bloc.

  3. JMRichart escrigué:

    Cuando me refería a los bloques lo hacía pensando en el posicionamiento ante la independencia; el bloque del Si, y el del No.

    En la encuesta de El Periódico se ve claro en la pregunta sobre el sentimiento independentista, pero ya que tenemos la del CEO, que pregunta directamente, cuando se cruza por intención de voto al Parlament se ve que hay un sistema de partidos para cada opción, pues PP, ERC, PSC, Cs y CUP tienen más del 85% de sus votantes en una de las opciones. En un segundo escalón hay restos de transversalidad en CiU, y Podemos, para cuyos votantes la opción mayoritaria está en torno al 79%, y la minoritaria en el 17% y 15% respectivamente. Finalmente, ICV-EU sería el único partido que resta con transversalidad significativa, pues el 62,3% de sus votantes apoyan el No, mientras que el 24,3% el Si.

    Si la independencia es lo que va a determinar la próxima legislatura, son estos bloques lo más relevante, y desde ese punto de vista, en el surgimiento de Cs es más importante su capacidad para atraer votantes desde la abstención o desde CiU al bloque del No, que la de recoger antiguos votos del PP.

    • Oriol escrigué:

      Ben vist. En aquest sentit pren interès la posició final d’UDC respecte dle tema, perquè podria ser un factor intermedi entre CiU i C’s/PP, i fins i tot PSC. Suposo que aquest espai és el que està buscant Duran, tot i que està per veure des de quina posició ho fa (si des de dins de CiU o des de fora… amb els riscos que això comporta).
      D’altra banda, no estic del tot segur que el conjunt de l’electorat s’acosti a aquestes eleccions exclusivament des de la dinàmica independència sí, independencia no. Que aquesta sigui l’opció dels principals partits (no de tots) no vol dir que ho sigui del conjunt dels electors.

Fes un comentari