Carles A. Foguet

Olesa de Montserrat, 1979. Politòleg treballant per l’enemic. Molt més fan de politics que de policies*, hi veig tàctiques allà on ens volen fer veure estratègies. Em costa més canviar de tema que d’opinió però, per educació, el primer passa més sovint. Sóc un oxímoron: escolto punk i em poso Nenuco. *Llegir-ho en anglès, en català no sóc fan de cap dels dos. @hooligags

Miscel·lània

Polítics estafadors

Polítics estafadors

El títol no és el que sembla. O sí. Un dia el Carles estava llegint un llibre sobre màgia (no pregunteu) i es va trobar de morros amb una menció molt de passada a un famós estafador als vaixells de vapor del Mississipi de finals […]

Continua llegint →

Miscel·lània

Sobre com es fixa l’agenda política: a propòsit del Futbol Club Barcelona

Sobre com es fixa l’agenda política: a propòsit del Futbol Club Barcelona

Fa uns dies em vaig entrebancar amb un article de Pere Rusiñol que duia per títol “Catalunya Ràdio y el Barça: cómo se fija la agenda en Catalunya”. Ja us podeu imaginar que vaig fer uns ulls com unes taronges. Però malgrat el títol, més que […]

Continua llegint →

Política

Quatre apunts elementals sobre les eleccions plebiscitàries

Quatre apunts elementals sobre les eleccions plebiscitàries

L’Anna Ballbona, d’El Punt Avui, em va demanar quatre notes sobre la figura de les “eleccions plebiscitàries” per fer-ne un reportatge de context (de context, no d’anàlisi -de l’escenari en general i de l’actuació dels partits en particular-, ni de prospectiva, per sort). Aquí teniu […]

Continua llegint →

Internacional

Seguiment  en viu de les eleccions europees

Seguiment en viu de les eleccions europees

[Aquest article ha estat possible gràcies a la invitació de l'oficina del Parlament Europeu a Espanya.] 00.00: Es donen els resultats europeus, però no li interessen a ningú. Victòria popular, fa hores que es donava per descomptada. Mentrestant els operaris comencen a desmuntar l’escenari i […]

Continua llegint →

Miscel·lània

Genís Roca: “Tenemos más capacidad que nunca de organizarnos para influir”

Genís Roca: “Tenemos más capacidad que nunca de organizarnos para influir”

[Extracte breu de l’entrevista publicada a Jot Down Magazine el 19 de febrer de 2014.] ¿Reivindicamos en la red lo que aún deberíamos exigir fuera de ella? ¿Nos sirve de válvula de escape para nuestras pataletas? El momento actual es terriblemente inmaduro. No aguanta un análisis serio. […]

Continua llegint →

Miscel·lània

Notes ràpides sobre la dimissió de Sandro Rosell

Notes ràpides sobre la dimissió de Sandro Rosell

Com sabeu els que ens llegiu sovint, aquí som molt aficionats a barrejar política i esport (noti’s el plural majestàtic). I la renúncia del president Rosell dijous passat és una passada de gol a porta buida que no podíem deixar passar. El soci 12.556 i […]

Continua llegint →

Política

L’altre 80% del PSC

L’altre 80% del PSC

Maurici Lucena recordava la setmana passada, abans i després de  La Votació™, que votar “no” es recolzava en una decisió presa en un Consell Nacional amb el 83,5% de vots a favor i només un 13,3% en contra en una votació individual i secreta força […]

Continua llegint →

Política

Danys colaterals de la implosió del PSC

Danys colaterals de la implosió del PSC

En algun lloc del món, qui sap si en el seu llit de mort, Klaus Von Beyme riu sorneguerament. Amb una mica de sort, la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia haurà rebut tres o quatre encàrrecs de “Los partidos políticos en las democracias […]

Continua llegint →

Política

Duran i Lleida meets Navarro: els extrems es toquen?

Duran i Lleida meets Navarro: els extrems es toquen?

No. La resposta és no. No hi ha res més diferent que un votant d’Unió (o el que intuïm que pot ser un votant d’Unió) i un votant del PSC. En molts sentits. I especialment en algunes variables molt rellevants per definir el comportament electoral, […]

Continua llegint →

Política

El zugzwang del PSC

El zugzwang del PSC

L’article de Lluís Orriols a la seva sèrie publicada a El País dedicat al PSC és, a banda d’un quadre que podria haver pintat Enrique Simonet, la descripció d’un dubte que tenalla el partit dels socialistes d’uns anys ençà i que en condiciona la seva […]

Continua llegint →

Societat

L’exercici de la política no és un joc de nens

L’exercici de la política no és un joc de nens

Fa uns dies (vull creure que pel pols informatiu propi de l’estiu, que agreuja les crisis que durant la resta de l’any tenallen el periodisme) la majoria dels mitjans es feien un ressò exagerat del titular amb què una empresa privada promocionava una enquesta que havia […]

Continua llegint →

Miscel·lània

La llei de ferro de les tertúlies

La llei de ferro de les tertúlies

Aquest article no pretén discutir si les tertúlies polítiques i d’actualitat són el format òptim a l’hora de contribuir a la creació de l’opinió pública (més que res perquè l’article seria tan llarg com espai calgués per escriure “no”, i això no seria massa propi […]

Continua llegint →