Urbanistes, filòsofs i científics socials tenen clar que múltiples variables, quantitatives i qualitatives, influeixen en la qualitat de vida. Però nosaltres, els economistes, continuem parlant del creixement econòmic com el quid de la qüestió, quan la riquesa afectiva, perceptiva i percebuda, va molt més enllà d’això.
Els espais i les persones que ens envolten tenen una influència decisiva en el nostre estat d’ànim, la manera com aquests espais dialoguen amb nosaltres i les estructures sensorials de les relacions socials determinen la calidesa d’una ciutat. Però aquesta calidesa no és exògena, sinó que és fruit d’unes determinades decisions individuals i col·lectives.
És en aquest últim camp en què l’economia té coses decisives a aportar. Les ciutats no són ens biològics de creixement autònom sinó que hi ha guies i patrons, principalment polítics, que les fan ser com són. La ciència econòmica, amb les seves limitacions, té i pot proporcionar un millor coneixement de les ciutats, de les variables que fan que aquestes tinguen èxit o no, i en la definició mateixa de l’èxit.
Continua llegint
Comentaris recents