Cercle Gerrymandering

És just advertir que jo, de les eleccions nord-americanes, n’entenc menys del que m’interessen, que no és gaire, més enllà d’algunes coses molt concretes. Per tant, d’ara en endavant, podeu interpretar el meu silenci administratiu sobre el particular com un acord absolut amb tot el que n’hagi de dir l’Edgar Rovira (i quan ell no hi tingui res a dir, sempre podeu recórrer al Roger Senserrich i la seva fantàstica sèrie Primary Colors).

Però sí que hi ha alguns aspectes de les eleccions primàries que no m’agradaria que se’ns passessin per alt.

Avui: el “divisiveness effect” (ull, que no és l’únic efecte que s’ha detectat en el trànsit entre primàries i eleccions generals). Ras i curt: quin efecte té, si és que en té cap, la intensitat de la competència en unes eleccions primàries en els resultats de les posteriors eleccions generals? Limita o potencia les possibilitats de victòria futures del candidat que aconsegueixi la nominació?

Volia aturar-m’hi precisament ara que alguns analistes pronostiquen la possibilitat (o la necessitat) d’unes primàries republicanes curtes (és a dir, poc disputades i amb un vencedor clar més d’hora que tard, que el procés dura el que dura, fins a l’estiu), donant per fet que això posarà el vencedor en una situació millor per encarar la futura cursa presidencial contra Obama el proper novembre.

Doncs no. O no ben bé.