A la guitarra Susilo Bambang Yudhoyono, l’informal Cap d’Estat indonesi
Fa uns dies llegia a La Vanguardia que el nou líder del PSC, Pere Navarro, es vol entrevistar com abans millor amb el Secretari General del PSOE, el també recentment escollit Alfredo Pérez Rubalcaba, per “accelerar la revisió de les relacions PSC-PSOE”. Ens hem acabat acostumant a la reivindicació, per part d’una corrent del PSC, de la necessitat de tenir una “veu pròpia” al Congrés dels Diputats. No aprofundeixo gaire en aquesta qüestió, dic només que com a discurs per acontentar una part del seu electorat a Catalunya pot estar bé, però com que la dinàmica del joc polític a Espanya afavoreix l’existència de dos grans partits, crec que el debat sobre la “veu pròpia” es quedarà en això, en un debat. De totes maneres, l’exemple em serveix per parlar del presidencialisme a la República d’Indonèsia i sobre les relacions entre els poders executiu i legislatiu. Unes relacions on precisament la disciplina de vot (o millor, la seva absència) juga un paper fonamental.
Comentaris recents