5 apunts sobre el congrés del PSOE

1. Importància relativa. No ha estat un congrés de rellançament ideològic del socialisme, ni de renovació de projecte polític. Senzillament ha estat la conclusió -o el punt i seguit- d’una lluita de famílies dins del partit. I les disputes internes interessen menys del que l’atenció mediàtica ens podria fer pensar. La sang i els plors són una bona crida però el seu efecte dura poc. A més, el partit no ha enviat cap missatge concret. La tan anunciada resposta socialista més aviat es converteix en una pregunta oberta a mil interpretacions.

2. Ara, el buit. Ens encanta l’espectacle polític i en aquest sentit el congrés del PSOE no ha decebut. Ara però cal alçar la vista i mirar endavant. L’expressió “travessa pel desert” es queda curta per descriure el camí del socialisme espanyol. El mateix pel socialisme català i per l’europeu. En aquests moments, dels 500 milions d’habitants que té la Unió Europea només 14 tenen un president socialista. I la tendència no s’ha aturat. Avui mateix els conservadors han guanyat les eleccions a Finlàndia i han destronat un govern d’esquerres que ha durat 30 anys. Hi ha petites alegries, com la presidència del Parlament Europeu o els bons pronòstics a França. Però recomanaria als palmeros que tinguin el cap fred. Schultz i Hollande són anècdotes, no són senyals de recuperació.

3. Perd el mètode Barroso. El discurs de Chacón va ser una demostració de tot allò que l’ha caracteritzat i perseguit els últims anys. Crec que en Juliana ho ha explicat millor que ningú a ‘Pasionaria de 140 caracteres’. Enllaunar el discurs polític i convertir-la en un bé de consum diari, no funciona. És així de senzill. Personalment no tinc cap tipus de predilecció per cap dels dos candidats, però sí que estic content que perdi aquesta manera de fer. Ens encanta pensar que la política és un joc d’spins que analitzen, planegen i executen. I no em cansaré de maleïr a Sorkin pel mal que ha fet en aquest sentit. La realitat però, és molt més gris.

4. Rubalcaba, sense més. Hi ha molt poc a dir sobre Rubalcaba. L’home es va limitar a presentar el seu programa en un discurs amb poca ànima i molt desestructurat. Dels pitjors que li recordo. L’home es va limitar a complir amb l’expedient i a esperar que passessin dues coses. Primer, que els moviments de la nit anterior tinguessin l’efecte desitjat. I segon, que la seva contrincant no fes el discurs de la seva vida. Al final, la segona va potenciar la primera. I sí, després ha format una executiva poc integradora i que donarà pel que donarà. Però crec que això ja no sorprèn a ningú.

5. El futur del PSC. La derrota de Chacón no és ni bona ni dolenta pels socialistes catalans. Potser sí que ha estat un mal moviment que tindrà com a conseqüència la pèrdua d’influència a Ferraz. Però, en contrapartida, neix la possibilitat de forçar més el perfil i la reivindicació catalanista. Jugar a la contra. En qualsevol cas, el problema del partit no és a Madrid i crec que l’entorn de Navarro ho té força clar.

Fotografia: DIARIO SUR.

Barcelona, 1983. Politòleg. Fa uns tres anys que dono voltes dins del món de la comunicació política, més per supervivència que per convicció. Diguem-ne que sóc més de fons que de formes, i que precisament per això la meva carrera política va acabar abans de començar. En quant a ideologia sóc molt del parer d’en Joan Fuster: “Ningú no té idees ‘pròpies’, en tot cas en té algunes de ‘fixes’.” I anar fent. @erovira

1 comentari

  1. khalilbcn escrigué:

    No volia deixar comentari d’un article en concret, sinó del web en general. Com a estudiant de Ciències Polítiques, no puc fer més que agraïr als creadors del web la possibilitat de llegir (en català) analisis polítiques i de polítiques.

    Salutacions i sort!

Fes un comentari