No ve d’un pam? La importància de la distància en la política

En comunicació política la distància és molt important. I no, no parlo de polítics fent petons a nens petits, ni d’Obama saludant al personal a la Casa Blanca. Parlo de la distància que hi ha entre les propostes que fan els candidats i els votants que s’hi poden veure afectats. En política la distància és important perquè les decisions que ens són pròximes les prenem amb una part del cervell diferent que les llunyanes, i això, evidentment es tradueix en unes relacions i uns tipus de comunicació molt diferent. M’explicaré.

En ètica i economia, utilitzen sovint el “trolley dilemma”. El problema consisteix en plantejar una situació en la qual hi ha un tren descontrolat que es dirigeix cap a un tram de via on hi ha cinc treballadors que moriran per l’impacte. La persona en qüestió no pot salvar-los perquè estan molt lluny, però pot desviar el tren i dirigir-lo cap a un tram de via on només hi ha un treballador. La majoria de la gent, evidentment, decideix desviar el tren i salvar cinc vides a canvi de una. L’interessant del tema és que quan en comptes de desviar el tren, la forma de salvar els cinc treballadors es tirant a un home gros des d’un pont a la via perquè el pari, la gent generalment creu que no seria just, i no salva cinc vides a canvi de una. El problema té altres variacions, però bàsicament aquestes són les més importants.

S’han proposat vàries explicacions a aquest fenomen, entre elles aquesta de Jonathan Cohen basada en els dos sistemes de presa de decisions que els psicòlegs han identificat: l’automàtic i el deliberatiu. El primer, basat en automatismes i impulsos emocionals, sempre és el primer en actuar; el segon, basat en la deliberació conscient, els arguments i la raó, només actua quan percep que el primer s’està equivocant. Cohen creu que la diferència està en que, mentre en el primer cas la decisió queda suficientment lluny com perquè el sistema deliberatiu intervingui per fer consideracions de si és millor un mort que cinc, en el segon, queda massa a prop del ciutadà i les emocions negatives que suposaria tirar un home i matar-lo són tant fortes que no deixen espai perquè el segon sistema intervingui. I arguments com les vides salvades no es tenen en compte.

D’exemples d’això en política n’hi ha bastants. Per exemple, com deien l’altre dia els de Gesop, l’índex de satisfacció municipal demostra que en general la relació entre els ciutadans i els seus ajuntament no és la mateixa en els pobles petits que en les ciutatsHe viscut tant en un poble com en una ciutat, i us puc assegurar que haver d’agafar dos autobusos i un tren per anar al cine o fer un tràmit, és de tot menys satisfactori. Pot ser veritat que és més fàcil gestionar les preferències dels pobles petits amb menys gent i menys problemes, no ho nego, però, si mirem les dades una mica desagregades servei per servei, els municipis petits no tenen un gran avantatge comparat amb els grans (la diferència global de la gestió municipal és de gairebé un punt, quan no hi ha cap servei en que els municipis petits estiguin valorats un punt per sobre dels grans).

Segurament, la diferència té  a veure amb la distància que hi ha entre els votants i els ajuntaments als pobles petits i a les ciutats. En un poble, les coses es fan es fan a prop de la gent (si s’inaugura una escola, possiblement els teus fills hi aniran, i si hi ha festa major t’hi passejaràs) i els alcaldes acostumen a ser gent que tothom coneix, sap quina botiga regenten i qui són els seus fills. És més fàcil que se’ls valori en funció de les emocions que transmeten i la simpatia que generen. En canvi, els alcaldes de ciutat són més polítics “professionals”, dels que es fan fotos amb nens, i les decisions queden lluny dels seus ciutadans.

Per tant, quan es pregunta per la satisfacció, els primers bàsicament utilitzaran les bones o males sensacions que els genera el seu alcalde, mentre que a les grans ciutats tindran més pes consideracions com la crisis o els problemes que afronta el municipi. Evidentment, depenent de l’alcalde i de la gestió feta, això es traduirà en opinions positives o negatives, però a nivell agregat, aquestes coses es cancel·len, provocant que a nivell general els pobles valorin millor els seus alcaldes.

Un altre exemple de com la distància afecta al raonaments són les opinions sobre els impostos. Impostos com l’IVA o l’IRPF dels treballadors assalariats queden relativament lluny. Sabem que existeixen i que els paguem, però el seu pagament no forma part del nostre dia a dia de forma evident. En aquests casos,  es poden tenir en compte consideracions com la necessitat d’un estat del benestar fort o d’un sistema d’impostos redistributius. En canvi, impostos com l’IRPF per als autònoms, o l’impost de successions, es cobren sobre béns que ja tenim, que són a les nostres mans. Haver de fer una transferència de diners que eren nostres genera unes males sensacions que deixen poc espai per a altres consideracions. Una mica en la línea de l’ “endowment effect”.

Els argumentaris i models són molt útils per a les decisions que no afecten al dia a dia dels ciutadans, però no serveixen per a res quan els ciutadans viuen el fenomen de prop. Cal una comunicació i uns arguments que estiguin al nivell emocional i pràctic, els models són importants per totes aquelles polítiques que queden lluny de la gent, però quan parlem del dia a dia, no n’hi ha prou amb tenir un bon model.

Fotografia: DRIVESTEADY.COM

Barcelona, 1986. Politòloga. En el meu CV l’apartat d’educació ocupa força més que el d’experiència laboral, cosa que el meu compte corrent nota. Encara que mai he tingut vocació de res, gaudeixo molt del que he acabat fent. M’interessa el comportament i l’opinió pública, i crec sincerament que són el meu futur i el de la política, per ordre d’importància. Què voleu que us digui, qui no es consola és perquè no vol. A Anglaterra hi estic aprenent moltes coses, però encara no aixeco el dit petit per beure te ni entenc el seu humor. @bpberta

2 comentaris

  1. Jose R. escrigué:

    En l’anàlisi de les societats que han arribat a catastrofes ambientals i climàtiques, hi ha una certa relació en qui decideix pateixi o no directament els efectes de les seves decisions per evitar o no una catàstrofe ambiental. Per tant molts cops la proximitat també és una virtut.

  2. Berta escrigué:

    Absolutament d’acord Jose!! En cap moment volia donar a entendre, em disculpo si ho sembla, que un sistema sigui millor que l’altre nomes que son diferents. Com tu dius, en temes de participacio politica la distancia curta ajuda molt a mobilitzar. A mes, a vegades les emocions poden ser millors conselleres que el sistema deliberatiu (exemple una mica tendencios pero que crec que s’entendra: si trec drets als immigrants la meva situacio millorara, pero com que els conec i em sembla malament, no faig cas a aquest tipus de consideracio).

Fes un comentari