Què fa por a Europa de la independència de Catalunya?

VenjançaCatalana

Les declaracions d’Almunia i dels portaveus de la Comissió i el Parlament Europeu ho han deixat clar: la independència de Catalunya és vista amb reticència per les autoritats comunitàries.

Hi ha certa por. Un aire negatiu, que òbviament està influenciat i molt amplificat pel lobby espanyol però que ve de més lluny. La meva anàlisi és que hi ha quatre motius prou importants que es troben a l’arrel d’aquesta por. Conèixer-los i buscar-ne la resta (que segur que n’hi ha) és important per ponderar quina ha de ser l’actitud del sobiranisme català envers la UE.

1. L’efecte mirall de la independència

L’èxit del moviment català pot produir un efecte mirall en altres parts d’Europa que somien aconseguir la independència. Més enllà d’Escòcia, Gal·les, la Bretanya, el Vèneto, Flandes o Còrsega poden ser alguns exemples de regions europees amb molta història que potser intentarien seguir el mateix camí en els propers anys.

Recordem que la UE és avui una Unió d’Estats, i que per tant respon als seus interessos i els protegeix. I com que els estats no volen nous moviments independentistes, la UE no donarà cap facilitat per a la independència perquè els legitimaria. La manera com s’elegeixen els líders europeus (triats a dit pels governs dels estats) hi té una gran influència i dóna molta capacitat de lobby al govern espanyol. El cas Almunia i els seus canvis de posició en són un clar exemple.

2. Les conseqüències per a Espanya i el futur de l’euro

Espanya té a finals del primer semestre de 2013 un 92,2% de deute públic sobre el PIB segons les dades oficials. Probablement més si tenim en compte el deute de les empreses públiques i altres passius fora de balanç.

Aquest any té previst fer un dèficit equivalent o lleugerament superior al 6,5% del PIB, i les previsions oficials per 2014 hi afegeixen un altre 5,8%, i això si tot va bé.

En un entorn de creixement quasi zero, això vol dir que el deute públic oficial de l’estat hauria d’arribar al 100% del PIB l’any que ve o a principis de 2015. Recordem que la taxa d’atur esperada per l’FMI és del 25% l’any 2018 i que per tant no es pot esperar cap gran augment dels ingressos per aquest costat.

Ara imaginem que Rajoy no vol pactar la consulta i que Catalunya segueix el seu camí més o menys unilateralment. Com que Espanya intentarà vetar-ne el reconeixement, la Catalunya-estat no tindria cap obligació d’assumir part del deute públic espanyol.

Així doncs, i tenint en compte que Catalunya té aproximadament el 20% del PIB d’Espanya, sense Catalunya i amb un deute de 1 bilió d’euros, l’Espanya restant passaria a deure un 125% sobre el seu PIB.

Insostenible amb un 27%, o més, d’atur. Els tipus d’interès d’Espanya poden acostar-la a la fallida, fins i tot abans que se celebrés una consulta catalana. I una fallida d’Espanya pot posar en perill tota la zona euro, doncs es fa difícil que algú vulgui aportar els 542.000 M que caldria per fer un programa a la grega. Les conseqüències en cadena que es podrien produir a la resta d’Europa per una fallida espanyola són inimaginables i temudes.

3. Una independència basada en motius econòmics pot donar ales a moviments polítics anti-solidaris

Que la força del moviment sobiranista català no es basa simplement en l’espoli fiscal és un fet. Existeixen motius històrics i socials que el justifiquen. Però hi ha sectors a Europa que no ho entenen, i per moments tenen la sensació que “només volem els diners”.

Aquesta suposada posició catalana és oposada amb fervor per les institucions europees, que temen que de sortir endavant hi podria haver altres moviments polítics basats en acabar amb la solidaritat econòmica entre territoris.

La Lliga Nord en podria ser un exemple, i hi ha por que quelcom similar sorgís eventualment a Baviera. Probablement són pors infundades i excuses, però cal tenir-ho en compte. Cal també posar-ho en el context dels rescats, després de 3 anys Grècia encara necessitarà un tercer rescat, i s’albira com a probable un segon rescar portugués. Als alts mandataris europeus no interessa un discurs polític que posi de relleu els límits de la solidaritat quan la crisi de l’euro encara no està resolta.

4. La percepció que el sobiranisme català és un moviment fragmentista

Aquesta percepció, atiada pel govern espanyol, està basada en la sensació que en un moment en què es demana més integració europea, el que fa l’independentisme català és separar.

El lobby de l’estat espanyol és fort, i es fa difícil mostrar que la intenció majoritària del poble català és deixar Espanya per a poder estar directament integrats a Europa. Catalunya és mostrada com a fragmentista, i segons aquests actors pot posar en perill el projecte europeu.

Per això és fonamental mostrar l’europeisme del moviment sobiranista. El discurs del President Mas a Brussel·les l’any passat va ser una bona passa, però en calen més.

Que l’independentisme català caigui en l’euroescepticisme és precisament el que voldrien els defensors de l’status quo a l’estat espanyol. Així el podrien presentar tranquilament com un moviment que simplement vol trencar amb tot, que no vol construir sinó destruir.

En conclusió

És normal que la Unió Europea tingui por i reticències amb el procés català. Tanmateix és molt important conèixer-les i saber que tenen la seva base. Només així es pot construir una base argumental sòlida i una actitud que no creï noves reticències a Europa.

Mantenir la perspectiva europeista és en aquest sentit fonamental. Si el procés català és democràtic, pacífic i esgota totes les vies, la Unió Europea haurà de moure’s, i una voluntat catalana de seguir-hi i apostar per una major integració pot donar una imatge molt positiva.

Comprometre’s amb assumir la part del deute espanyol que li toca a Catalunya a canvi del reconeixement pot ser també una bona eina per reduir les pors.

Les declaracions d’Almunia han fet sorgir un euroescepticisme de cop calent que és precisament el què buscarà instigar el govern espanyol. Allò de que quan no les pot haver diu que són verdes, però les declaracions d’un comissari o uns portaveus no són vinculants. Només són una provocació per crear dubte entre els partidaris del procés. Quan arribi el moment ja es veurà què fa la UE, ja que cap Tractat preveu què cal fer en una situació similar.

Ningú a la UE desitja veure 7,5 milions ciutadans que volen ser europeus expulsats del projecte per exercir el dret d’autodeterminació. Si passés, seria un ridícul internacional del qual el projecte europeu tindria problemes per recuperar-se.

Fotografia: LLENGUAPRIMERESCOLAINDUSTRIAL.BLOGSPOT.COM.ES

Barcelona, 1985. Llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. Visc a Brussel·les i treballo com a assessor al Parlament Europeu. Llegeixo per sobre de les meves possibilitats, tot i que escric força menys. Trobo que si els catalans tinguéssim premsa econòmica pròpia ja faria dies que seríem independents. @aleixsarri

34 comentaris

  1. Oriol Barba escrigué:

    Entro només en els dos darrers paràgrafs.

    Jo no sé si les declaracions són una provocació o no però el que està clar és que quan els màxims responsables d’un club expressen una postura clara sobre una situació que no està “als estatuts”, és una mica posar-se la vena als ulls dir “quan ho fem ja es veurà”. Evidentment que fins que no passi no ho sabrem 100% del cert però no cal estampar el cotxe contra el mur per comprovar que si ho fas, la palmes.

    Si em permets, el darrer paràgraf és un “bold statement” en tota regla. No sé d’on treus ni el “ningú a la UE vol veure” ni “seria un ridícul internacional” ni en què es fonamenta. És cert que la situació de deixar Catalunya fora de la UE pot tenir uns costos notables, també per Europa. Però si aquest és el preu que han de pagar els grans per evitar futures fragmentacions o debilitacions dels seus estats, em temo que estarien més que disposats a pagar-lo.

    • pere escrigué:

      Pregunto? Si jo com a ciutadà europeu, no tinc els mateixos drets que qualsevol altre, i per tant a continuar sent-ho, sigui quina sigui la situació política del meu pais ?
      No es la UE formada pels seus c iutadans ?
      Poden “no acceptar” a Catalunya dins la UE, pero elnque no tinc tant clar es si poden expulsar algun dels seus ciutadans.

      • Isma escrigué:

        Querido Pere,

        La ciudadanía europea no existe, es una ficción jurídica que implica que las ciudadanías nacionales suman una conciudadanía europea -a través de los Estados, más no directamente-, mas tanto la soberanía (siguiendo la doctrina de nuestro TC o el francés y alemán) como la ciudadanía son núcelo duro de los Estados nacionales; por éso una supuesta Cataluña independiente y sus ciudadanos no formarían parte de la Unión, y por ende esa ficción jurídica de ciudadanía europea no les sería de aplicación.

  2. Yesha Council escrigué:

    Quan l’Almunia va dir que no seria honest dir que Cat quedaria fora va sortir a tots els diaris i molt be. Ara que diu ja mes clarament que no, doncs no sap el que diu ¿?¿
    Aquest proces si Esp no vol no es fara. I aixo pot acabar mes com l’Ulster que com Escòcia.
    Es fa un Gerrymandering fatal fer i s’acaba el broquil.

  3. Francesc escrigué:

    Jo si em permets no entenc el perquè d’una aceptació de part del deute espanyol per el fet de no estar vetats a un hipotetic ingrés. El futur estat català no pot neixer amb hipoteques que ens venen donades. Entenc que es pot aceptar el deute però sempre amb contrapartides que puguin significar un actiu, diguem-ne material, i no només l’aceptació per part del Estat espanyol que formem part de la UE.
    Particularment sempre he defensat una Catalunya fora d’aquesta UE. Que les mercaderies i les persones puguin circular amb la llibertat que ho fan ara, hi han altres mecanismes que, crec sincerament que no es poden rebutxar d’entrada.
    Per altra part si volem sortir de la crisis económica, estar dins de la UE significaria seguir les consignes d’aquesta, la qual cosa significaria que no hi hagués un canvi de política económica, es a dir continuariem amb retallades i reducció dràstic del gasto públic, polítiques que van en contra d’aquesta resolució.

  4. Josep Llaurens escrigué:

    Bon dia.La pregunta es la resta d.actius proporcionals a l.inversio catalana dins de l.estat no estarien sotmeses a negociacio?Perque aquet deute correspon a infraestructures realitzades a Espanya i que es quedarien alla ave aeroports inclus aniria mes enlla l.aportacio caralana al llarc dels anys art cultura ens partirem el Museo del Prado o el tesoro espanyol o l.exercit i tans valors en els que els catalans hem contribuit?

  5. Andreu Orte escrigué:

    En general estic força d’acord amb l’article, si ve trobo a faltar una interpretació centrada en actors catalans, que semblen tractar-se sovint com a unitaris al procés quan, en relació a la hipòtesi de la UE trobem diversos eixos de debat:

    – D’una banda, sectors favorables a la independència en cas de ser pactada amb Espanya i Europa (la solució britànica), però que no volen inestabilitat per via DUI.
    – D’altra, sectors favorables a la independència sigui quina sigui la via i que relativitzen els efectes en l’economia i exportacions catalanes.
    – Empreses importants que sense fer soroll fan més de lobby espanyol que de lobby català, però per algun motiu ens referim a elles com a espanyoles per unes finalitats i com a catalanes quan es tracta de sumar-los al nostre PIB i mercat de treball (penso en la Caixa, Abertis, i d’altres que apreten a Madrid per una via en la línia d’apaivagar conflictes).
    – Per últim, el percentatge de ciutadania que, amb major o menor intensitat, s’ha mostrat no favorable a la independència en cas que la UE asseguri que Catalunya no seria membre d’inici. Si no m’equivoco era una diferència de 10% respecte del total de Sí al darrer baròmetre del CEO, si no vaig errat.

    I una darrera reflexió. Els darrers dies m’he preocupat en percebre que hi ha distanciament entre els europeïstes convençuts i aquells que creuen que si no s’entra a la UE no passa res. Teníem euroscèptics i no ho sabíem?

    Salutacions

  6. Iztok Potokar escrigué:

    Doncs pel que fa a l’últim paràgref estic del tot d’acord amb l’Aleix. Com a algú que coneix Catalunya i Barcelona també de fora ho veig altament improbable q s’expulsi a Catalunya de l’UE (llevat potser d’un període transitori). Per tot el que és, per tot el que representa, per ser un dels símbols més important d’Europa. Imaginem que es faci independent Baviera, veieu probable que se li negui l’entrada a l’UE a Munic? Per a mi, impensable.

  7. Oriol Barba escrigué:

    Iztok,
    al meu entendre comets el mateix error que l’Aleix, i per tant entenc que estigueu d’acord en el darrer paràgraf.
    No sé què és “tot el que representa” Catalunya per Europa” ni que sigui “un dels símbols més importants d’Europa”, ni perquè és “impensable” que pugui sortir-ne.
    Vull dir que entenc molt bé que et sembli totes aquestes coses però no trobo cap argument sòlid en les vostres disgressions que així ho justifiqui.

  8. Leuthen escrigué:

    Para empezar, creo que es necesario dejar clara una cuestión. La posición de la Comisión Europea con respecto a la secesión está fijada oficialmente desde 2004 mediante la respuesta a una pregunta formulada por la eurodiputada Eluned Morgan. Está fijada pues ante el Parlamento Europeo, y se puede consultar fácilmente. O sea que las declaraciones, reiteradas declaraciones, de comisarios y portavoces, y del mismo presidente no hacen sino reproducir una posición establecida. Igual la respuesta de 2004 se elaboró para provocar a los catalanes independentistas, pero la verdad, yo diría que no.

    En segundo lugar hablar de que ya se verá lo que hará la UE como si todas las posibilidades tuvieran la misma probabilidad no me parece en modo alguno razonable. Tanto la letra, como el espíritu de los tratados, así como el hecho esencial de la Unión Europea como una unión de estados-nación conducen a poner fuera de la UE a un estado resultante de una secesión. El entramado institucional de la UE permite a un solo estado que adopte está posición bloquear la adopción de cualquier otra. Y además, contemplando la política de los distintos estados miembros, es fácil encontrar unos cuantos que la seguirían de forma obvia. Sin ir más lejos, es la pólitica formalmente establecida del gobierno británico. Y no creo que sea muy aventurado decir que sería la política de los 4 paises que no reconocen la independencia de Kósovo, a parte de España.

    El uso del argumento del miedo para explicar cualquier oposición a la secesión me parece un recurso demasiado fácil. Parece excluir, sin dar más razones, la posibilidad de que la oposición se deba a que desde Europa, o desde parte de Europa al menos, no se considere que haya causas sustantivas que otorguen a Cataluña el derecho a la secesión (no estoy diciendo que no haya agravios, sólo que podrían verse como no suficientes para que la única solución sea la secesión). Sobre todo si se las compara con los costes potenciales que en el corto plazo podría imponer un “choque de trenes” en España al resto de Europa.

    Lo anterior lleva al momento en el que se plantea la secesión. Con España en situación de rescate, Cataluña fuera de los mercados de deuda, la economía en situación de recesión, y en el mejor de los casos, con un crecimiento anémico para 2014, ir a un conflicto directo el año que viene es hacer responsable a Europa de arreglar los destrozos. Parece lógico pensar que ningún pais europeo estará precisamente entusiasmado con la idea. O sea que lo más probable es que incluso aquellos que pudieran ver causas para invocar un derecho a la secesión, prefieran que se aplace el conflicto directo con el estado español a un momento en el que la situación económica no sea tan frágil.

    Por ejemplo a 2016.

  9. Ramom escrigué:

    En sorpren la quantitat de saliva que es gasta dient-los que quedariem fora d’Europa, i que ningú expliqui que aixó també implicaría quedar-se fora de l’OTAN. Algú es pensa que USA esta disposada a tenir un forat de seguretat al mig del mediterrani?. Catalunya ´disposa de ports importans on ancorar vaixells de guerra o portavions de poténcies exteriors, Rusia, Xina etc. Si tota l’Unió Europea s’ens posa de cul sóm lliures de buscar els nostres aliats.
    Resumin EE,UU també dirà la seva, la decisió no la pendrà només España o Europa, la geoestrategia també i juga, i juga a favor nostra. El fantasma de quedar fora l’unio Europea és només aixó un fantasme per fer-nos agafar por.

    • Leuthen escrigué:

      Los EEUU tienen también una posición oficial sobre Cataluña. Se puede leer en la web de la Casa Blanca:

      The United States recognizes the unique culture and traditions of the Catalan region, but considers the status of Catalonia to be an internal Spanish matter. We are confident that the Government and the people of Spain will resolve this issue in accordance with their laws and Constitution.

      https://petitions.whitehouse.gov/response/our-response-people-catalonia

  10. Laia B. escrigué:

    Un post excel·lent, Aleix. Gràcies!

  11. joan llaveria escrigué:

    L.Estat Espanyol ha estat i es encara la sangonera mes gran de l, UE i aquests impresentables de la Comisio encara li fan la gara-gara!!.

  12. Aleix Sarri escrigué:

    En primer lloc, moltes gràcies a tots pels comentaris. És genial veure tantes respostes que enriqueixen el debat!

    Intentaré anar punt per punt per respondre:

    1. Sobre el ridícul que pot fer Europa si ens expulsa.

    Per a mi és clar, tal i com dic en l’article que si més de 2,5 milions de catalans voten a les urnes per donar suport a la independència de Catalunya i guanya el sí, Europa no tindrà cap legitimitat moral per expulsar Catalunya de la UE. Encara que les regles diguin el què diguin. La meva tesi és que es forçaria a una negociació entre Espanya, Europa i Catalunya, i que la independència definitiva es declararia uns 16 mesos després del referèndum.

    La norma de la unanimitat és clara, però expulsar una comunitat política per fer ús de la democràcia per culpa del veto d’un sol estat, faria més clara la poca utilitat de la norma i podria accelerar la seva reforma.

    2. Sobre el deute d’Espanya

    Considero que el més inteligent és recordar què Catalunya està disposada a assumir-lo. Per què? Doncs perquè justament amb aquesta afirmació s’envia una senyal positiva a la vegada que es recorda que hi ha la possibilitat de NO assumir-lo si existeix un maltracte polític per part d’Espanya i/o la UE.

    3. Apreciat Leuthen,

    El que diu la pregunta escrita que cites, és cert. Però no és LA posició oficial de la CE. La posició oficial, en què explicarà ben bé quin procés se seguirà quan una part d’un Estat declari la independència, l’emetrà la UE quan Espanya o un altre Estat Membre (per exemple la Gran Bretanya) ho demanin. De moment no ho han fet, i per alguna cosa serà.

    Potser et sorprendrà, però darrerament el què a mi em pregunten pel Parlament Europeu és si ja hi ha data per al referèndum i perquè Rajoy no fa com en Cameron.

    El coneixement sobre les arrels, la història i el desenvolupament recent del cas català és molt elevat en les institucions europees.

    4. Andreu, sobre les diferències internes dins el sobiranisme no he escrit, perquè em semblava que no corresponia en aquest article. Però tens raó que a Catalunya hi ha molts més euroescèptics del què ens imaginàvem alguns. Potser és perquè el discurs sobre Europa ha estat sempre massa ensucrat i la realitat l’ha tornat cru de sobte.

    Salutacions a tots!

  13. Leuthen escrigué:

    Aleix

    Creo que confundes la política con la aplicación concreta de esa política a un caso determinado, que es lo que determinaría la Comisión si se le presentara un caso concreto.

    Si una declaración ante el Parlamento Europeo, que además se viene ratificando constantemente desde que se realizó no es una política oficial, la verdad, no se qué podría serlo.

    Eso sin contar con que el asunto realmente no es de interpretación compleja. De los tratados de la UE, y la normativa internacional se desprende claramente que el nuevo estado debería solicitar su adhesión. Y la apelación a una ciudadanía europea está explícitamente excluida por el art. 20 del Tratado de Funcionamiento de la UE. Sumado a lo anterior la necesidad de unanimidad, la posición jurídica es inexpugnable, y sólo hace falta la voluntad política de un único estado miembro para aplicarla; que no tiene por qué ser España.

    Respecto a lo anterior, y ya que mencionas a Cameron, te vuelvo a señalar que la posición del gobierno británico es justamente la de que el nuevo estado estaría fuera. Y en su caso, el acto democrático de la votación ya está incluido en la ecuación. Como hemos comentado en otras ocasiones, me parece que al analizar los escenarios de la relación Cataluña-UE tiendes a contemplar el asunto de forma aislada, como si no hubiera otros intereses particulares de los estados de la UE que afectaran al caso catalán. La posición británica es un ejemplo claro de ello.

  14. Leuthen escrigué:

    Aleix

    Por abundar en la posición británica, copio los párrafos 3.15 y 3.19 (pags. 50 y 51) del documento, “Scotland analysis: Devolution and the implications of scotish independence”. Creo que resumen bien la política del gobierno británico (que es la de la Comisión, y por tanto que Escocia, y por extensión Cataluña, quedarían fuera de la UE):

    3.15 Since an independent Scotland would be a new state, as Professors Crawford and Boyle make clear in their Opinion, “it is difcult to see how Scotland could evade the accession process for new states in the EU Treaties”. According to Article 49 of the Treaty of the European Union, new states need to apply for membership, obtain unanimous support of the European Council for this request and have membership approved through an accession treaty, ratified by the parliaments of all the Member States.

    3.19 What is clear on either analysis is that negotiations would have to take place for an independent Scotland to become an EU Member State. The resulting agreement would require the unanimous consent of all existing Member States. There is no way of knowing how long this process would take, but the complexities of the situation suggest that it is likely to take a considerable period of time.

    https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/79407/Report_excluding_annexes_Independan…__2_.pdf

  15. Leuthen escrigué:

    El enlace que he puesto no funciona. El documento se puede descargar aquí:

    https://www.gov.uk/government/publications/scotland-analysis-devolution-and-the-implications-of-scottish-independence

  16. Aleix Sarri escrigué:

    Leuthen,

    El que em comentes no deixa de ser compatible amb la meva tesi, entenent que hi pot haver una fase de transici¡o en què els ciutadans catalans o escocesos segueixin essent europeus sense que els seus Estats participin de ple dret.

    En aquest sentit et recomano molt l’informe Avery http://www.publications.parliament.uk/pa/cm201213/cmselect/cmfaff/writev/643/m05.htm

    • Leuthen escrigué:

      Aleix

      Si es incompatible. Y lo es simplemente porque el Reino Unido lo quiere así.

      De entrada ten en cuenta que el informe Avery lo que propone es aplazar la independencia hasta que termine la negociación para el acceso a la UE. Eso no es que el estado de los escoceses no sea miembro de pleno derecho; lo que es es que no exista estado escocés (o al efecto, estado catalán), hasta que no se termine la negociación.

      Pero en cualquier caso, las propuestas del informe Avery requerirían para implementarse del acuerdo unánime de todos los estados miembros de la UE, y del Reino Unido el primero. Al expresar como postura oficial que será necesario el proceso del artículo 49 del TEU (y por tanto excluir la opción que marca Avery), el gobierno británico está haciendo una profecía que se cumple por el hecho de enunciarla, porque tomar otra opción requeriría que cambiara su postura.

      E indirectamente, obliga al caso catalán a seguir la misma vía.

  17. Toni B escrigué:

    Una pregunta col.lateral i disculpeu si aquí no toca això.
    Si guanya el SI a l’independència en una consulta pactada el procés és irreversible, ja no es podrà recompondre (afinitats, sinergies, etc) tot l’entramat de segles que es dissoldrà en un procés molt complicat i inimaginable avui.
    Jo pregunto, si guanya el NO, l’independentisme es dissoldrà o al menys s’acceptarà abstinència de 50 anys o així? … suposo que no.
    Ja sé que sembla absurd però és que trobo tot això molt asimètric. Uns perden tot, els altres res (conserven la nació sense estat) uns poden demanar consultes fins que guanyin i d’altres si perden s’acabat tot el que tenien… i per no parlar dels veïns que perden i no han votat… és molt asimètric, a mi no em quadra. Serà tot molt legal o legítim però no està compensat a menys que que tot això es voti amb quorums i mínims molt majoritaris, no? … crec tot això està molt verd i suposo que a Europa també.

  18. Aleix Sarri escrigué:

    Toni,

    Com dius la qüestió és colateral, però en tot cas em fa la sensació que una asimetria a la que comentes es podria aplicar a tots aquells que no volen formar part d’Espanya i que mai han tingut la sort de triar-ho a les urnes. Sigui ara, o en qualsevol moment de la història “recent” de Catalunya.

    • Toni B escrigué:

      Hola Aleix,
      Fa uns pocs anys abans la crisi, no es plantejava cap consulta ara perquè no era un projecte a curt termini ja que llavors no havia majoria independentista i no tenia sentit fer una consulta per a perdre-la.
      Però parlant seriosament, si busquem equitat, el problema de l’asimetria s’hauria de plantejar… en realitat penso (no ho dic per aquest blog) que hi ha mes consignes que reflexió en aquest assumpte.

    • Isma escrigué:

      Apreciado Aleix,

      Te recomiendo que antes de asegurar que existe una mayoría de separatistas en Cataluña te informes.

      El voto catalán es un voto muy particular, caracterizado especialmente por la dualidad de voto. Me explico.

      Es cierto que en las Elecciones regionales/autonómicas hay una mayoría de diputados (no confundas con número de votos) de tendencia separatista (aunque ten en cuenta, que sin los votos de Unió, la suma Convergencia + Esquerra no tiene mayoría siquiera en el Parlamento catalán), y también es cierto que en las Elecciones nacionales, CiU pierde 200.000 votos, el PSOE (junto con PSC) casi TRIPLICAN los suyos y el Partido Popular llega a los 750.000 (si recibiese estos votos en las autonómicas sería segunda fuerza política).

      El tema no es tan simple como a algunos separatistas les interesa.

    • Isma escrigué:

      Una pregunta Aleix,

      Si a aquellos españoles que no quieren formar parte de España -aunque opinan, votan, viven y comen gracias a la Constitución nacional española (es curioso, si no son españoles, ¿por qué no renuncian a los derechos que les otorga la Constitución española?)- hay que darles un trato preferencial o diferente, a ¿los catalanes que no somos separatistas cómo nos deben tratar?

      Tarragona ha votado en TRES OCASIONES contra el derecho a dividir, digo a decidir, ¿los votos de los tarraconenses no valen? ¿Y el Valle de Arán? ¿Y Badalona? ¿Y Castelldefels? ¿Y el Baix Llobregat?

      Cuando uno dice que vota quién él decide, lo que él decide y cuándo él decide, y que las mayorías a tener en cuenta son las que él quiere porque es dónde gana (toda España que no vote que perdemos, toda Cataluña que sí que vote que ganamos, las províncias que no voten por separado que en dos de ellas perderemos) pierde toda credibilidad (afortunadamente). Y Europa lo sabe. Europa, y Estados Unidos, y Escocia y Rusia y todos los que han dado la espalda al separatismo catalán…

  19. Aleix escrigué:

    Isma,

    És cert que hi ha una dualitat de vot entre eleccions catalanes i espanyoles. Tanmateix les enquestes donen un 52% al sí vs un 24% per al no. La de la Ser per exemple.

    Votem, fem una consulta i veurem on són realment les majories

  20. josep escrigué:

    Hola a tothom,

    Perdoneu la meva ignorància peró, Com poden fer fora de la UE a Catalunya si els mateixos que la volen fer fora no la reconeixen com a estat?
    Si Catalunya es declara un estat sobirà, peró Espanya o França o qualsevol altre de la UE no la reconeixen com a tal, com ho faran per fer-la fora?
    Espanya la reconeixarà i llavors dirà que no l’accepta a la UE?
    Si no la reconeix ningú de la UE (té tanta influència Espanya?) peró la reconeixen estats de fora de la UE, Què passarà?
    Gràcies

    • Toni B escrigué:

      Jo també sóc ignorant però et diré una cosa segura: ningú sap (ni els que més saben)com seria aquest procés d’independència o secessió.
      El que jo sé és que s’han separar dues economies desenvolupades i molt interrelacionades (amb moltes sinèrgies, amb deutors i creditors, amb moltes empreses i relacions contractuals que canviaran de legislació, moltes estratègies empresarials que es revisaran, és molt complicat i encara ho és més si tot aquest desmantellament es fa per dos estats que no tenen bones relacions.
      Hi ha variables que suposen casos diferents:separació pactada, declaració unilateral amb oposició o no oposició d’Espanya.
      Aclarir que Espanya seria un país diferent que hauria de reformar la seva constitució.
      Tot això és molt llarg, el problema és que a Catalunya no hi ha debat real, ni reflexió, solament consignes que pretenen simplificar una realitat molt complexa…
      Suposo que no he respost a la teva pregunta.

    • Leuthen escrigué:

      Josep

      Curiosamente ya existe una parte de la UE que se encuentra en esa situación. La parte bajo control de la República turco-chipriota de Chipre es un territorio de la UE, pero en la medida en que no se encuentra bajo el control efectivo del gobierno legítimo de Chipre, que es el greco-chipriota (pues nadie salvo Turquía reconoce a los turco-chipriotas), no se aplica la legislación de la UE en ese territorio. Así a todos los efectos prácticos está fuera de la UE.

      De todas formas, la situación anterior me parece poco probable. Mas probable es, creo, la independencia con acuerdo (y por tanto que Cataluña no quede aislada), o que no haya independencia.

  21. Pol escrigué:

    JO VUI LA INDEPENDENCIA PERQUÈ ES EL MILLOR NO M’INPORTA SI ELS HI CAU UN LLAM EELS espanyols NI UNA BOMBA

  22. sanznas@gmail.com escrigué:

    La secessió de Catalunya és vista pels Europeus com un procés de rebelion d’uns espanyols rics enfront de la resta dels espanyols pobres , de la mateixa cort que el de la Padània .

    Aquesta classe de secessió és de molt difícil comprensió i total desinterès per als grups de poder dels grans països europeus , i només és compartit per minories de caràcter nacionalista o antisistema .

    Per a la main stream del poder a la UE , l’única alternativa viable és la que sigui elaborada i aprovada per l’Estat Espanyol que és l’ens polític responsable de la governança de Catalunya .

    Mentre a l’Estat Espanyol hi hagi unes estructures democràtiques ( tot i que ara no els agradin als secessionistes , són prou democràtiques com perquè la UE hagi acceptat al Regne d’Espanya com a membre de ple dret ) , els ciutadans espanyols , siguin catalans o no , ens hem de moure amb les lleis que hem aprovat , per cert en gran proporció pels espanyols de Catalunya .

    Respecte de la asimetria de les conseqüències pràctiques dels referèndum , no cal deixar d’observar casos com els d’Ucraïna , on amb un espai de temps breu , es van celebrar dues referèndums de resultats totalment oposats .

    No és gens estúpid pensar que a Espanya pogués passar el mateix, especialment quan s’ha produït un canvi en la intenció de vot tan gran com el que diuen les enquestes de Catalunya . Per deixar en una consulta la capacitat de decidir de manera irreversible una secessió cal saber que no hi ha hagut canvis recents i desconeguts , que es puguin revertir en un temps més o menys curt .

    Les conseqüències d’una secessió són tan greus que mes val decidir la quan sigui clara i estable l’opinió dels ciutadans , no quan per unes circumstàncies sociopolítiques i econòmiques transitòries semblin justificar-ho.

Fes un comentari