Geometria variable? Equilibri inestable!

Un dels grans avantatges de no tenir un Parlament amb una majoria absoluta és que, ens diuen, caldrà que el Govern de torn busqui el suport de diferents grups, a banda del seu, per tirar endavant iniciatives parlamentàries. I és cert que aquesta circumstància pot ser beneficiosa, tant per la societat, la institució i, per què no, el partit en el Govern. Però això últim només serà possible sempre i quan es gestioni bé.

Fa uns dies hem tingut un exemple patent de com els beneficis de la tan lloada geometria variable es poden girar en contra dels seus suposats beneficiaris. Perquè ja va sent hora de donar-li la volta al tòpic i assumir que, en xinès i en català, oportunitat també pot significar crisi, de vegades.

El Govern aprovava, gairebé de manera simultània, el tancament de la mal anomenada ambaixada a l’Argentina i l’avantprojecte de llei de consultes populars. Aquestes dues mesures, llegides en clau nacional (tot i que, i de fet així ens ho volen fer veure els seus promotors, no és l’única clau en què poden ser llegides) són evidentment contradictòries i apel•len, ambdues i alhora, al que fins ara ha estat el soci preferent del Govern i al que voldria ser-ho.

Malgrat que el Govern s’ha escarrassat, en boca del seu exèrcit de portaveus clònics, en voler fer entendre, per una banda, que el tancament de l’oficina d’acció exterior de Buenos Aires es deu a la necessària austeritat en temps de crisi i que, per l’altra, la llei de consultes és un exercici de radicalitat democràtica, no hi cabia esperar que ni ERC ni PP compartissin l’argumentari. Els primers veuran en el tancament un cop de volant en la política exterior de la Generalitat i, fins i tot, que es posa en qüestió el model de país mentre que els segons entendran l’avantprojecte de llei com el peu a la porta que un dia haurà de permetre preguntar als catalans sobre la independència.

És absolutament irrellevant què han entès la resta de partits i, el que és pitjor, la ciutadania, ja que ni uns ni altres tenen massa marge de maniobra en aquest cas. El fet és que dues mesures que pretenien, més enllà de complir amb el programa electoral, mantenir i millorar la relació amb dos socis previsiblement necessaris han tingut l’efecte diametralment oposat i ara el Govern no només ha d’atendre les queixes de dos grups que se senten simètricament agreujats que el condemnaran al menyspreu de la minoria parlamentària sinó que veu com s’erosiona la legitimitat d’ambdues mesures. No ha estat un gran negoci.

En qualsevol cas, no és un entrebanc ni greu ni irreparable, perquè ni són mesures essencials veient tot el que tenim al damunt ni tampoc uns i altres podran fer-se les verges ofeses gaire més temps que el que el dia a dia i la pressió de la necessitat els permeti. Però estaria bé que s’ho prenguessin, molt especialment el Govern, com un toc d’alerta, ja que una mala acció en pot tapar deu de bones, però això no acostuma a funcionar a la inversa.

Fotografia: BLOG.AAVC.NET

Olesa de Montserrat, 1979. Politòleg treballant per l’enemic. Molt més fan de politics que de policies*, hi veig tàctiques allà on ens volen fer veure estratègies. Em costa més canviar de tema que d’opinió però, per educació, el primer passa més sovint. Sóc un oxímoron: escolto punk i em poso Nenuco. *Llegir-ho en anglès, en català no sóc fan de cap dels dos. @hooligags

Fes un comentari

Fes un comentari