Per què n’hi diuen enquesta quan volen dir propaganda? (Reflexions sobre l’enquesta de l’ANC)

gigaenquesta

Dimecres a la nit va començar a circular per twitter l’enquesta que l’ANC ha dissenyat com a part de la seva campanya de mobilització pel 9N. L’enquesta va provocar un gran debat -li direm debat perquè estem generosos avui- degut a la particularitat de les preguntes. I és que només sis preguntes donen per debatre, i molt.

La neutralitat

Una de les coses que més criden l’atenció de l’enquesta és que les preguntes estan formulades donant una informació molt poc equilibrada sobre la situació. La pregunta 1 dóna per fet que Catalunya tindrà més diners dels que té ara en cas d’independència, la 3 que serà possible lluitar de forma molt més eficient contra la corrupció, i la 4 que entrar a la UE no suposarà un problema. Totes són afirmacions claus per al suport de la independència. I tot i que tenen el suport de certs sectors de la població, són discutides per altres. La informació no és neutral en absolut.

En una enquesta s’acostuma a demanar que el redactat de la pregunta sigui neutral, ja sigui no donant arguments en cap direcció, o donant els diferents punts de vista sobre un mateix tema, de forma que no es condueix als enquestats en cap direcció. Com vaig explicar fa molt de temps, el tipus d’informació que els ciutadans tenen al cap quan contesten una enquesta pot afectar els resultats obtinguts de forma molt notable. Per això, a no ser que precisament s’intenti veure l’efecte d’un argument, les preguntes es fan neutrals per intentar captar la informació de la forma més honesta possible.

Per ser sincers, això no és un problema especialmente greu en l’enquesta de l’ANC (més enllà del fet de que podria provocar que alguns els tanquin la porta als nassos) perquè tot i que el redactat no és neutral, en cap cas està relacionat amb l’objecte de la pregunta. Si es preguntés a la gent si votaran que Sí o que No seria un problema haver donat només arguments pel Sí a la pregunta, però com que es pregunten altres temes, l’efecte podria ser més limitat. Tot i que els efectes en termes de desitjabilitat social i falta de representativitat seran inevitables.

La claredat

Un altre principi bàsic de les enquestes és que les preguntes han de ser clares. És a dir, ha de quedar molt clar quin és l’objecte de la pregunta (aquí també hi ha excepcions però no crec que s’apliquin en aquest cas). En canvi, gran part de les preguntes de l’enquesta no acaben de ser-ho.

Per començar perquè la introducció conté arguments que no estan relacionats amb la pregunta, confonent una mica sobre el seu objectiu. Per exemple, es mencionen les finances de la Unió Europea i de la facilitat de seguir sent-ne membre, fet que pot portar a qui respon a intentar fer-ho en termes de si es vol o no seguir formant-ne part. Però, en canvi, ni la pregunta ni les opcions hi tenen cap relació.

A més moltes de les opcions no estan definides. Per exemple, la pregunta 3 proposa tres vies d’actuació per renovar la democràcia, però les tres són força ambigües: què vol dir evitar la corrupció amb més control? Com es diferencia aquest control de la transparència de la tercera opció? La falta de claredat dificulta molt la tasca de respondre als enquestats, però també la d’interpretar resultats als suposats analistes.

Un altre principi important a l’hora de fer preguntes en una enquesta és evitar la doble-pregunta, és a dir, evitar que una pregunta incorpori més de un tema. Tot i que per norma general les preguntes només es refereixen a un tema, en la resposta s’inclouen sovint altres consideracions que no estan relacionades amb l’objecte de la pregunta i per tant, les preguntes es tornen dobles. Exemple paradigmàtic del que és una pregunta doble (bé, en aquest cas, gairebé quàdruple) és la  pregunta 2, on es pregunta a la vegada si s’està a favor del sistema sanitàri públic o el privat, si es creu que s’ha de millorar en educació, si es creu que tothom té dret a un habitatge digne i quina de les tres àrees d’actuació és més important. Especialment problemàtic en aquest sentit és la opció B de la pregunta, on es mencionen per separat el sistema d’educació i el sistema universitari, donant a entendre que són dues coses diferents, però sense donar l’oportunitat d’expressar opinions diferenciades.

Les opcions de resposta

On l’enquesta ja arriba a nivells d’absoluta bogeria és en la definició de les opcions de resposta. Aquí hi ha tres principis bàsics que les opcions de resposta d’una enquesta han de complir:

  • Les opcions de resposta han de ser excloents, és a dir, ningú pot creure que hi ha més de dues opcions que se li adeqüen. A no ser que l’opció sigui multiresposta, que no ho és. Aquest principi es veu clarament violat a la pregunta sobre la Unió Europea, on la opció C, “ja ho decidirem més endavant què fem”, és perfectament compatible amb qualsevol de les dues opcions alternatives (jo puc tenir una opinió sobre el tema però creure que el debat s’ha de tenir més endavant). La pregunta sobre la llengua també proposa dues alternatives que són compatibles ja que una té a veure amb si és normal que el castellà sigui oficial, i l’altra amb si poden haver-hi també altres llengües que es parlin al territori. Ambdues opcions poden ser defensades per la mateixa persona sense problemes.
  • En segon lloc, les opcions de resposta han de ser complertes i equilibrades. En altres paraules, s’han de poder expressar totes les possibles opinions respecte la resposta. La pregunta sobre la llengua clarament viola aquest principi ja que una persona que cregui que només el català hauria de ser oficial en una Catalunya independent no té cap opció de resposta que li permeti contestar. O a la pregunta 2, una persona que creu que en una Catalunya independent s’haurien de limitar els serveis públics oferts tampoc té cap opció que li permeti expressar-ho. A més, hi ha d’haver un número similar d’opcions de resposta per a cadascuna de les opinions. I això no es compleix en cap de les opcions. Per exemple, la pregunta 1 inclou dues respostes que impliquen augmentar la despesa i només una que implica disminuir-la o mantenir-la. La pregunta 4 no dóna opció a expressar euroescepticisme però en canvi sí europeisme, i la pegunta 2 no permet expressar una voluntat de privatitzar serveis.
  • Per últim, moltes de les preguntes que es fan no tenen perquè tenir una opció de resposta necessàriament. Algú podria no saber si anirà a votar o no, o no tenir clar quina és la seva prioritat a l’hora de lluitar contra la corrupció. En aquests casos, on anticipem que la gent pot no haver decidit la seva posició, és normalment aconsellable afegir la opció de no sap / no respon. I no apareix per enlloc.

En definitiva: deixeu la demoscòpia en pau

Una de les respostes que més vaig rebre durant el debat a twitter venia a dir que no s’havia de criticar l’enquesta perquè de fet no era una enquesta, si no una campanya de mobilització. I aquí és on m’enfado. Els que em coneixen saben que sóc una gran defensora de la necessitat de fer campanyes de mobilització i propaganda electoral, i em sembla molt bé que l’ANC en faci tantes com vulgui i cregui convenient, però si el que volen és fer propaganda potser que el més adequat no és dir-n’hi enquesta.

Els que hem fet treball de camp en cases d’enquestes sabem com de complicat és aconseguir que la gent contesti sondejos avui en dia. En part perquè són un rotllo, però en part també perquè la gent desconfia molt que no vulguis saber res més que la seva opinió. Sovint confonen la teva trucada amb la de les multiples empreses de telemarketing que els volen vendre coses i no només per saber opinions sense cap cost. Això és un problema perquè la no-resposta crea problemes de representativitat de la mostra, a més d’encarir molt el preu de les enquestes. Dir que fas una enquesta quan el que vols és vendre una idea sense cap intenció de conèixer l’opinió dels ciutadans pot empitjorar encara més aquests problemes de credibilitat. I dificultar-nos molt la feina als que volem conèixer la opinió dels ciutadans sense més intenció que aquesta. Enganyar la gent no em sembla una bona política de mobilització. Si vols fer campanya, fes campanya però jugar amb una eina tant potent i necessària per als que fem investigació social com són les enquestes és perillós i ens pot acabar sortint molt car a tots. Si l’objectiu de la campanya no és recollir informació sobre els catalans sinó convèncer-los per votar Sí-Sí, doncs haver-la anomenat campanya de mobilització, però una enquesta és una altra cosa!

Fotografia: GIGAENQUESTA.ARAESLHORA.CAT

Barcelona, 1986. Politòloga. En el meu CV l’apartat d’educació ocupa força més que el d’experiència laboral, cosa que el meu compte corrent nota. Encara que mai he tingut vocació de res, gaudeixo molt del que he acabat fent. M’interessa el comportament i l’opinió pública, i crec sincerament que són el meu futur i el de la política, per ordre d’importància. Què voleu que us digui, qui no es consola és perquè no vol. A Anglaterra hi estic aprenent moltes coses, però encara no aixeco el dit petit per beure te ni entenc el seu humor. @bpberta

47 comentaris

  1. Albert Salvador escrigué:

    Segurament el pitjor article que s’ha penjat al Gerrymandering, on queda allò de fer producció científica i no articles d’opinió?

    • Berta Barbet escrigué:

      Puc preguntar on creus que hi ha opinió i no anàlisi? Reconec que la última reflexió no és anàlisi pur, però la resta de l’article intenta ser un anàlisis el més sistemàtic que he pogut de les preguntes de l’enquesta. On trobes que hi ha la meva opinió?

      • Zappa escrigué:

        Fer servir la paraula “rotllo” en un article d’ínfules pseudointel·lectuals (per cert, algú de només 28 anyets hauria de ser bastant menys petulant) ja destrossa tota la mínima qualitat que l’article (tot aquest blog, de fet) pretén assolir. I el deixa, tot, com a una mera i irrellevant opinió.
        Quitxalla…

    • Miquel escrigué:

      Un elemento más de esta gigantesca campaña de marketing subvencionado, en este caso con el detalle de la coacción. Se tarta de aparentar, de darse ánimos, de hacer ruido mediatico. Es más útil, pero,TV3, a la que el sindiacato de periodistas de Cataluña y el colectivo de sus trabajadores, califican del mejor aparato d e propaganda nacionalista, sin nada que ver con el periodismo.

  2. Andreu escrigué:

    Sincerament, crec que el qüestionari no mereix la pena ni analitzar-lo. És com si un xef analitza un menú de buffet lliure de carretera.

  3. Josep López Pou escrigué:

    Un article excel·lent, alguna gent hauria de pensar que no n’hi ha prou amb entusiasme acrític per avançar, les coses s’han de fer bé

    Aquesta mena de campanyes mal pensades només fan que restar i demostrar poca seriositat de l’ANC

    com la de les fotos de ‘líders mundials’ escollits amb un criteri lamentable que es van passar l’estiu escopint un rere l’altre contra els catalans i dient que donaven tot el suport a Espanya

    si l’ANC fa les coses així de malament només dóna arguments als enemics de la independència

    • Juan Pueyo escrigué:

      Josep López,

      si alguna cosa està aquesta campanya és ben pensada. no és fruit d’una ceguesa o esbojarrament. Hi ha planificació i estratègia en positiu, prenent exemples internacionals i demanant consells d’experts.

    • Berta Barbet escrigué:

      No sé si arribaria tant lluny com per dir que una enquesta mal dissenyada és un argument pels enemics de la independència. Diguem que espero que tinguin arguments una mica millor. Certes reaccions que hem vist a l’article, i la sensació de que no es pot ser auto-crític ni amb el més mínim detall sí que seria un bon argument.

  4. Juan Pueyo escrigué:

    Des de quan la giga enquesta ha tingut pretensió de ser una enquesta demoscòpica? S’ha declarat així des de l’ANC? No, certament no. És un acte i estratègia de campanya i com a tal es defineix. Donat que es fan preguntes a un volum de gent enorme, se li diu gigaenquesta.
    Ja està, tu, resolt.

    Però tranquila, l’article ja és util per veure la teva mediocritat, i la teva pretesa superioritat intel.lectualoide no justificada. HO dic pel teu prestigi científic, que és de nul a negatiu.

    • Berta Barbet escrigué:

      Pàgina oficial de l’organització: “i ho farem fent l’ENQUESTA més massiva que s’ha fet mai”. http://gigaenquesta.araeslhora.cat/ Seré molt mediocre però el meu coneixement arriba fins al punt de saber que enquesta i demoscòpia són sinònims i que per tant SÍ, des de l’ANC s’ha declarat així.

      No passa res, els intel·lectualoides tenim per costum informar-nos abans de parlar. I afortunadament, el meu prestigi científic no el determines tu. El determinen altres persones que tenen per costum parlar amb una mica més de respecte!

      • Albert Salvador escrigué:

        Demanes respecte quan tu no en tens cap per ningú, i mires de passar la teva opinió crítica al sobiranisme com un anàlisis científic.

        En aquest blog sempre he llegit a gent de moltes opinions diferents, però tots ells amb treballs impecables i molt interessants pel que fa la seva qualitat científica i mirant sempre de mantenir respecte pels altres, però tu això ho has trencat totalment.

        • Berta Barbet escrigué:

          Jo no acabo d’entendre quin article has llegit tu, però aquest no conté ni UNA crítica al sobiranisme. És una crítica a una enquesta que ha fet el sobiranisme com podria haver fet un altre moviment i se li aplicaria igual. Resulta que una de les organitzacions del sobiranisme ha fet un enquesta que ha cridat molt l’atenció i per això l’article. Però cap dels meus comentaris es refereix en cap cas al moviment per se, ni als seus objectius. Potser que llegim amb atenció abans de criticar.

  5. Juan Miguel Richart escrigué:

    Otro aspecto que me parece perjudicial es el hecho de que el aspirar a entrevistar al 100% de la población se presenta como algo que va a hacer que se alcance la máxima representatividad, “que todo el mundo sea escuchado”, cuando lo cierto es que el resultado va a ser inevitablemente sesgado.

    Un muy buen artículo.

    Y una alegría que Cercle recupere actividad después del parón veraniego.

    • Berta Barbet escrigué:

      Cierto, el tema de la muestra también es cuestionable como método. Pero ahí si les doy el beneficio de la duda y entiendo que el prefijo giga se puede interpretar como una forma de dar a entender quieren hacer algo distinto a una encuesta representativa. Es mala idea, si lo que quieres es saber que quieren los catalanes, pero tampoco soy tan naif como para creer que este era su objetivo principal.

  6. Juan Torrente escrigué:

    Pos yo creo que ester articulo no esta nada bien porke como va ser una encuesta tan grande estar mal hecho?

    • Berta Barbet escrigué:

      Hombre, yo creo que el artículo lo explica bastante bien. El tamaño no es lo único que importa ;-)

  7. mario escrigué:

    Certament, mhe mirat l enquesta i fot pena. Felicitats per l anàl.lisi. Crec que l assamblea comet un error volen aparentar un cert grau d equidistància entre les opcions, és evident que no faran un porta a porta per conèixer l opinió de la gent, pero com que no hi ha una campanya efectiva que demani votar no… Haurien de fer campanya pel “si” obertament i deixarse de romanços, si els del “no” no volen fer campanya és problema seu.

    Un altre tema és la finestra de temps que hi ha per poder fer res amb cara i ulls, inexistent. Entenc que la gent del “no” no shi posin amb els plaços actuals, pero haurien d entendre que tard o d hora això shaurà de votar.

    • Berta Barbet escrigué:

      Crec que més que equidistància volíen buscar la forma de fer campanya sense semblar que feien campanya. Perquè a la gent li fa mandra depèn de quines coses. A mi em sembla una bona idea. Sempre i quant, o bé se li hagués buscat un altre nom al tema, o bé, s’hagués fet una enquesta amb cara i ulls que servís com a excusa per posar el tema i la informació a sobre de la taula.

      • mario escrigué:

        Bé, jo el que he dit és que volen APARENTAR equidistància, no que realment la busquin, o com tu dius, fer campanya sense semblar que la fan. No entrarem ara en una discussió semàntica, crec que bàsicament estem dacord. Però també crec que més enllà de la mandra, temen una perdua de legitimitat del “procés” si fan campanya obertament pel “si” els que fins ara feien campanya en favor del vot.

        • Berta Barbet escrigué:

          És possible que tinguis raó. No els conec prou des de dins com per saber-ho del cert ;-)

  8. Eduard Pelegrí escrigué:

    Doncs jo estic d’acord en que ho anuncien com una recollida d’informació quan, en realitat, és un intent de condicionar de què es podrà parlar i de què no a l’hora de contruir el nou país. Aquí teniu la meva analisi casolana,no pas científica:
    http://edupelegri.blogspot.com.es/2014/10/tot-preguntant-es-creen-respostes.html

    M’ha agradat molt la manera com ho exposa aquest article.

    • Berta Barbet escrigué:

      Moltes gràcies Eduard. M’ha agradat bastant el teu article també. Intentes anar més al contingut que a l’estructura que també és una cosa interessant a fer. :-)

  9. Eduard Pelegrí escrigué:

    Tens raó que la perspectiva en que parlo de l’enquesta és diferent a la teva, però en el context de la introducció que fan (recollir informació pertransmetre-la als representants en les institucions) el contingut no deixa de ser una altra prova de que el que pretenen és crear opinió més que recollir-la. Així, doncs, reforça la teva conclusió.

    • Juan Miguel Richart escrigué:

      Es que esa es la cuestión. Si la ANC se dedicara a hacer una campaña puerta a puerta en cada una de las casas de Cataluña para convencer a los catalanes de que voten Si-Si estaría haciendo lo correcto. Pero lo de la gigaencuesta, además de metodológicamente perjudicial desde el punto de vista demoscópico, y con un contenido que crea más que recoge opinión, me parece éticamente cuestionable.

      La ANC es un canal perfectamente legítimo para que los indepentistas hagan llegar sus opiniones a los poderes públicos. Pero es cuestionable que lo sea para que lo hagan todos los catalanes.

  10. Stacy Malibú escrigué:

    Genial artículo, simplemente genial. Estoy a favor de la consulta, no sé si del no o del sí pues a falta de información lo que sí sobra es manipulación y ataques de un bando a otro, y al final lo único que queda es desolación, NADA. Bueno, sí, queda la sensación de que todo esto le está quedando grande al govern y a la Catalunya de hoy, porque parece que soy de los pocos que reclaman algo más y no se limitan a salir a gritar con esteladas. Y no voy a votar sobre algo tan importante sin conocer las consecuencias, faltaría más, pues no votaremos por nosotros, tambén por los que vendrán, y aquí es donde suspende el govern de forma catastrófica, pero también los partidarios sectarios del si y del no por incapaces o perezosos, no lo sé, ¿pero tan complicado es hacer un análisis claro y realista sobre las consecuencias?, ¿no tenemos derecho a saber lo que de verdad le espera al país?, no pido números, pido aproximaciones y en un idioma comprensible para la gran mayoría de catalanes (o españoles, pues tampoco veo mal que también la otra parte conozca el probable destino de sus vecinos). En cambio el esfuerzo se dedica a encuestras manipuladoras que más que ayudar, entorpecen y sirven de carnaza para los de la meseta, y con razón joder.

  11. Emma escrigué:

    Me ha gustado mucho tu análisis y me ha gustado aún más las respuestas de los defensores de la independencia que no toleran ni la más minima fisura entre sus filas. Autocrítica 0-Análisis serío 1. Me ha recordado la peli Hannah Arendt y la reacción brutal de los judíos a sus teorías filósoficas sobre los personajes del holocausto.

    La mal llamada encuesta es sólo propaganda y además engañosa. Está hábilmente diseñada para gente sencilla pero no resiste el mínimo análisis serio. Se sugieren muchas cosas incluso de aquellas sobre las que la ANC ya se ha declarado abiertamente en contra como el bilingüismo, sin comprometerse a nada. Enfocada a la gente más humilde que está sufriendo más la crisis y a los castellano-hablantes que son el sector menos proclive a la secesión.

    Si de verdad pretendiera recabar la opinión de la gente habrían empezado tal vez por las zonas más afines al concepto de independencia en lugar de por las más indecisas o contrarias a la secesión.

    Propaganda pura y dura.

    • vado escrigué:

      Que yo sepa la ANC no se ha declarado encontra del bilingüismo. Hizo unas declaraciones en este sentido la presidenta de Omnium, La verdad es que para mi la ANC es un agente mobilizador que defiende esencialmente la celebración de la consulta y la independencia. El problema es que los partidarios del “NO” defienden directamente la ilegalización de la misma y la persecución de los politicos que la defienden en el parlamento catalán

  12. Jaume Albaigès escrigué:

    Sóc soci de l’ANC, queda dit.

    Quan vaig llegir l’enquesta em va semblar poc treballada, en línia del que dius a la major part de l’article. Estic d’acord amb tu que, tècnicament, científicament, l’enquesta té poc d’enquesta i, en conseqüència, no crec que serveixi per fer formatgets de cap tipus. D’acord.

    El qüestionari (potser queda millor dir-ne així) és una eina de conversa. És una excusa per oferir a la gent “enquestada” la possibilitat de parlar sobre què els preocupa al voltant de la possible independència de Catalunya. Em sembla una forma més educada, més tranquil·la, d’adreçar-se a la gent en un porta a porta, que no pas anar a vendre el Sí només parlant tu, estil venedor d’enciclopèdies. Encara que l’objectiu final en tots dos casos sigui el de guanyar indecisos -cosa que deu ser legítima-, insisteixo, em sembla una millor manera de fer i pot tenir elements de valor a diferents nivells, tant en la microconversa com més amunt. En tot cas, crec que és en aquesta línia que cal entendre i valorar la campanya. De fet, i per tancar aquesta part, la qüestió de la representativitat no crec que tingui cap mena d’importància. La gigaenquesta es concentrarà (m’imagino) en aquelles zones on a priori el Sí té menys força. En resum, l’ANC no és el GESOP ni l’Instituto Opina i, que jo sàpiga, no ho pretén ser. En aquest sentit, dir “Enganyar la gent no em sembla una bona política de mobilització” em sembla una mica bèstia, què vols que et digui.

    I d’aquí que no entengui gens l’estirabot final en relació a la protecció de la demoscòpia com a disciplina. D’acord, és la teva parcel·la professional i t’agrada que sigui respectada, però, de debò, tu creus que la gent deixarà de contestar enquestes telefòniques perquè una vegada l’ANC va fer una gigaenquesta que no era tal? A mi em sembla que no, però en tot cas es tracta d’una afirmació si més no qüestionable. El temps dirà… De fet, es podria fer una enquesta per esbrinar-ho. ;-)

    Cordialment,

    • Berta Barbet escrigué:

      Hola Jaume. En primer lloc gràcies pel comentari, i pel to d’aquest.

      En primer lloc no tinc res en contra de enviar voluntàris a casa de la gent amb un seguit de preguntes amb la intenció de convèncer indecisos. De veritat que, no és la activitat per se el que em sembla criticable (tot i que sincerament, si se’m permet la proposta, si la intenció era obrir conversa amb indecisos no puc entendre perquè es fa un qüestionari amb respostes tancades i no amb respostes obertes, on la gent pugui dir el que li sembli, sigui molt més fàcil generar conversa i de pas, generi menys confusió). Però com a campanya de mobilització de indecisos, em sembla bé. Potser millorable, però en cap cas criticable.

      El problema, per mi, és dir-li enquesta. Per corporativisme? És possible. Però bueno, em sembla que tenir bones enquestes és una cosa que ens interessa a tots i no només als que ens hi dediquem.
      I evidentment, que la giga-enquesta no és ni serà la culpable de que sigui cada dia més difícil obtenir mostres representatives, més que res perquè aquest és un problema que ve de lluny i es dóna a tots els països del món, i per tant no el pot haver provocat això. Però al final aquestes coses van sumant, i la credibilitat és una cosa que costa molt de guanyar i molt poc de perdre. El CEO ha estat demostrant en els últims anys una gran incapacitat per poder arribar a certs sectors de població, precisament els que més incòmodes es sentiran amb aquesta activitat. Perquè al sentir Generalitat de Catalunya hi ha gent que aparentment es nega a penjar. A aquesta gent cal fer-li entendre que, fins i tot quan un organisme té un interès molt gran en un projecte, les enquestes que fa les fa amb honestedat, amb la única intenció de conèixer els seus ciutadans. I és possible que una enquesta d’aquest tipus empitjori encara més la situació, perquè sentiran la paraula enquesta, sentiran que no hi ha una intenció honesta de saber què pensen de les coses i es sentiran incomodats amb la idea. I la gent no sempre sap diferenciar bé entre uns i altres.

      Dit això, tot és molt relatiu i no prentenc dir que no hi pugui haver part de raó en el teu comentari. Sincerament, puc entendre que tu creguis que el to és massa dur. Tot depèn una mica de la lupa amb que miris :-)

      • albert escrigué:

        Hola Berta. La gigaenquesta no pretèn ser cap enquesta tot i el seu nom. Tothom ho veu, així que no entenc perquè hi dediques un escrit tant llarg (amb una frase criticant el seu nom és suficient!). És molt més interesant analitzar enquestes reals oficials o de diaris que estan plens d’errors. Les de diaris tenen preguntes molt manipulades i les oficials a més són massa llargues cosa que fa que la gent inteligent no vulgui perdre el temps amb elles, fent-les esbiaxades.
        En fi, com a text de pràctica està bé, pero has de mirar d’apuntar més alt i buscar crítiques més dificils.
        És veritat que la gigaenquesta es una forma de manipulació de les masses ignorants, pero tothom ho fa i a mi personalment en aquest tema ja em va bé. Perquè qui avui en dia qui no és independentista és perquè té interessos (molt respectables), és nacionalista espanyol, o és políticament ignorant/passota. Això últim també és respectable, seguir la política no és necessari. Jo sóc teleco doctorat i m’agrada la política i la sociologia però sóc musicalment ignorant.

      • vado escrigué:

        Esta bé tenir opinió i donar-la a coneixen. Crec que és una critica molt dura en aspectes que no tenen res a veure amb el objecta de la campanya.

        Però crec que no som molt conscients d’un fet. L’aparell d’estat esta amb contra de la consulta i ha amanaçat a polítics, funcionaris i particulars que s’impliquen en la consulta una vegada suspesa pel TC. I a més hi ha elements potent de l’establishment que damanen la repressió ja.

        Cal fer mans i mànigues i sempre tens la possibilitat de la repressió individual i encoberta per part de l’estat.

        És possible que aquesta situació generi dubtes. Seria tot millor fer les coses en un entorn més democràtic.

      • Jordi escrigué:

        Berta,

        Potser m’equivoco, eh?, però si no ho vaig entendre malament a l’última reunió de l’ANC que vaig anar ens van explicar que el nom original de la cosa era “el porta a porta més gran de Catalunya” o una cosa semblant, i que la proposta va rebre tantes crítiques (que si suggeria una activitat invasiva, que si no sé què) que al final li van canviar el nom (i sembla que aquest tampoc fa content a tothom, què hi farem :p).

        M’he mirat l’article una mica per sobre, que és molt d’hora, o sigui que no el puc criticar; a veure si després me’l miro amb més calma.

        Gràcies per la feina i ja era hora que tornéssiu, que aquests mesos que heu fet “vacances” han passat moltes coses!

  13. Pau escrigué:

    Sóc independentista i això no m’impedeix ser autocrític. Crec que la crítica de la Berta és molt encertada, tot i que la darrera part sobre com una iniciativa com aquesta dificulta futures enquestes la trobo molt exagerada.

  14. La Fera Ferotge escrigué:

    Aquest és un article dubtós d’una persona amb una alta autoestima que sota el paraigües d’una llicenciatura en ciència política se sobrepassa en les seves opinions. No és la primera vegada que li veiem fer articles desafortunats com aquest.
    Dit això, i sense ganes de discutir, unes petites puntualitzacions:
    1. la gigaenquesta estava presentada inicialment com a un porta a porta, dissenyat per l’empresa Blue State Digital, que és la que va fer guanyar la campanya a l’Obama en les primeres eleccions. S’utilitza el concepte de gigaenquesta perquè el porta a porta té una connotació social negativa, tant per qui l’ha de fer (volutaris que donen el seu temps) com per qui el rep.
    2. No hi ha l’opció NS/NC però evidentment la persona pot no respondre i l'”enquestador” -el voluntari- no apunta cap resposta.
    3. L’articulista no l’encerta quan afirma que l’enquesta és uniresposta. No només és multiresposta sinó que si l’enquestat dóna un altre argument el voluntari el pot apuntar.
    En definitiva, el que arriba a nivells de bogeria és la postura d’aquesta noia en contra de la consulta, torpedinant-la constantment de manera subtil -recordem per exemple les seves constants mencions a la manca d’informació per debatre sobre la consulta. Malgrat tot, ens en sortirem!

    • Berta Barbet escrigué:

      Si resulta que es pot contestar més de una resposta o no contestar, és important posar-ho al qüestionari per assegurar-se que tothom segueix el mateix criteri. De l’altre manera podria ser que a algú no se li digués i llavors canvies el criteri de resposta, cosa que també és problemàtica.

      Lo resta està contestat en altres respostes, ho pots buscar.

      • La Fera Ferotge escrigué:

        A les sessions de formació dels “enquestadors” s’explica perfectament. Em sembla que no cal posar les instruccions d’ús d’una enquesta per la gent que la fa; i els que la reben han d’esperar que els l’administrin per opinar o llegir-se el manual de com fer-la. La resta, cheap talk.

        • Berta Barbet escrigué:

          Tinc un amic al que li van deixar el qüestionari a casa perquè no hi era quan hi van anar. A ell també li explicaran com s’omple el qüestionari per telepatia, o parem de justificar tonteries?!

          De veritat, són coses molt bàsiques de disseny de qüestionaris. Les normes han d’estar clares i escrites per tothom.

    • Carles escrigué:

      Abans de tot, felicitar l’autora. No és el primer article de crítica a la gigaenquesta que llegeixo, i precisament els he llegit després de rebre la visita de les noies de l’ANC; comptant que em pensava que era una enquesta “per conèixer l’opinió dels catalans” la decepció va ser majúscula vista la tendenciositat.

      Amb tot, varis comentaris a altres que ho han fet.
      – Si et fan una pregunta amb 3 respostes, respons una de les 3; si entre les respostes no està el NS/NC no la fas servir.
      – En cap moment s’obria la possibilitat d’altres respostes fora de les indicades.
      – Quan van trucar a l’interfon “Venim a fer una enquesta sobre el 9 de novembre”.

      Crec que falta més seriositat i aquesta “operació d’enquesta” no suma.

  15. Silvia escrigué:

    Com a politòloga comparteixo la crítica metodològica, però crec que entrar en aquest terreny en un escenari com el d’aquesta iniciativa és absolutament tendenciós (també podria ser fruit de la ignorància del fet, però no crec que sigui el cas).

  16. Eduard escrigué:

    Confondre la gigaenquesta amb demoscòpia és com confondre la primavera amb el Corte Inglés, és com confondre politòlegs amb publicistes, o confondre metges amb capellans i canviar antibiòtics per oracions.

    Jo també sóc de l’ANC i d’Omnium.

  17. passejo escrigué:

    A partir del paràgraf on parles d’una suposada pregunta quàdruple i he volgut escriure’t el comentari.
    M’han alarmat les teves interpretacions de les respostes proposades per l’enquesta.

    Preguna 2: Si fem un país nou estarà a les nostres mans decidir com han de ser els serveis públics. Què pensa que és més prioritari?
    A) Blindar el sistema sanitari públic.
    (Tu dius que s’hi demana: “si s’està a favor del sistema sanitari públic o el privat” ?!?? Només pregunta per la prioritat en la defensar el sistema públic de sanitat, que no implica haver d’estar en contra del privat com interpretes!)
    B) Millorar l’ensenyament i tot el sistema universitari.
    (Tu dius que s’hi: “mencionen per separat el sistema d’educació i el sistema universitari, donant a entendre que són dues coses diferents” D’acord que l’enunciat podria ser més coherent sense separar una part del tot, però malgrat això, podria estar justificat senyalar específicament la Universitat, per fer més visible l’abast de l’ensenyament a què fa referència la pregunta. Cal recordar que les universitats forment part de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Conselleria d’Economia i Recerca i no pas de la d’Ensenyament?!
    C) Garantir un habitatge digne per tothom.
    (Tu dius que es demana per “si es creu que tothom té dret a un habitatge digne” ?!?? Quan es pregunta per si la garantia l’han de donar els serveis públics i prioritat de drets com interpretes!)

    En aquest punt m’he plantejat si tenia sentit seguir llegint un anàlisi en el que demostres evidents problemes de comprensió lectora o bé certa voluntat tergiversadora.

    Jo també trobo l’enquesta desigual en el seu redactat o en els temes tractats, però no coincideixo en els teus arguments de desqualificació.
    Entenc que no té cap vocació d’enquesta institucional, ni d’estudi d’opinió científic o el qualificatiu que es mereixin les de les empreses demoscòpiques.
    Es tracta d’una enquesta d’una part on els participant portem una xapa que ens identifica clarament com a ‘Voluntari/a Ara és l’hora 9N Fem un país nou’. És eminentment auto-informativa i obertament amateur i voluntarista. També amb vocació d’informar preferentment als indecisos i abstencionistes potencials i el que és més important sense imposició, pressió ni prèdica de cap tipus, a la vegada que es vol sondejar les prioritats de l’enquestat.

    Per mi la campanya té tot el sentit i la legitimitat en el format triat (enquesta porta a porta) pels motius següents:
    -Fa visible la consulta allà on està passant més desapercebuda, fent-los-en partícips i consultant-los per les seves prioritats.
    -Busca que els col·lectius més allunyats de qualsevol informació o especialment immersos en la dels mitjans contraris a la consulta, es confrontin amb les opinions positives dels promotors de l’enquesta, ANC-Òmnium, i també amb les virtualitats polítiques i socials que se’ls obren amb la consulta.
    -Vol mostrar la falsedat i l’estigma, insistentment predicat per les forces i els informadors anti-consulta, segons la qual el debat sobre la necessitat de reforma o re-definició de l’estat no té interès ni lligam amb els problemes reals i urgents de la gent.
    -Permet a l’ANC-Òmnium i als mateixos voluntaris, prendre el pols “in situ” de la realitat social i política del país i allunyar-se del perillós cofoisme que poden comportar les successives Diades multitudinàries.

    Se’n diu enquesta perquè el format és d’enquesta. Així de simple.
    La teva crítica respecte a dir-ne enquesta podria tenir sentit si, una vegada fets públics els resultats, s’extralimitessin en les conclusions.

    Fer-ho quan tot just s’ha posat en marxa, és posar la bena abans de fer-se la ferida.

    • Berta Barbet escrigué:

      De veritat que no veus que la pregunta pregunta a la vegada si creus que s’ha de blindar el sistema públic de salut i si és prioritari? I que fa el mateix amb les altres dues opcions. No veus la diferència entre una cosa i un altre, i com una persona que cregui que la prioritat ha de ser dedicar recursos a salut però que s’ha de fer a través de mútues pot no saber què contestar exactament?!

      No cal que una pregunta estigui expressada obertametn perquè sigui doble. El fet de que tu estiguis d’acord amb una part de la resposta però no amb l’altre ja la torna doble pregunta!

      I si critica ara l’enquesta és perquè critico el qüestionari com a tal, no l’ús que se’n faci (que ja el veurem), sinó el disseny que aquest té. I això ja ho veig ara no necessito esperar.

      Per últim la legitimitat de la campanya no la he criticat en cap moment. De fet, fins i tot la defenso. És més, em semblaria igual de bé si fós només un porta a porta, com si s’hagués fet un qüestionari ben fet i s’hagués aprofitat per fer a la vegada campanya i recollida de informació. El tema és que amb aquest qüestionari no es pot fer recollida de informació de cap de les maneres perquè les preguntes no estan ben formulades.

      • passejo escrigué:

        Em sembla que el problema el tens en la comprensió de l’enunciat.
        L’enunciat de la pregunta 2 demana, respecte dels serveis públics, per la prioritat de A), B) o C).
        Si respons A), vol dir que prioritzes el blindatge del sistema sanitari públic, sobre les opcions B) o C), no que prioritzis sobre el privat. És molt clar!

        Aprofitant el que respons a en Jaume Albaigès (en subscric tot el seu comentari), estic d’acord amb tu que seria interessant l’opció d’una pregunta oberta on l’enquestat pogués introduir un comentari personal. M’imagino que no es va tenir en compte per no complicar, amb els mitjans de què es disposa, la seva interpretació i gestió.

        • Berta Barbet escrigué:

          Jo entenc l’enunciat el que passa és que el tema de les prioritats té diferents aspectes i aquí se n’hi barregen. Fins i tot acceptant que llavors això només va de prioritats, llavors el que passa és que falten opcions, per exemple, crec que és prioritari augmentar la despesa en salut però de forma general i no només al privat. No pots limitar les opcions de forma aleatòria.

          En quan a les preguntes obertes estic d’acord en que suposen una mica més de feina pel que fa a la codificació i interpretació posterior. Però és que aquestes preguntes també suposen temes de interpetació, precisament perquè intenten tocar massa temes amb poc temps. Crec que si es volia preguntar molt en general sense haver de fer 40 preguntes. Obrir les opcions era molt més fàcil de gestionar que fer preguntes que són molt complicades de respondre per als enquestats degut als problemes que generen.

  18. JC escrigué:

    No soc politóleg, ni tinc el do de paraula ni facilitat, pero si puc dir: felicitats Berta per descrirue exactament la mateixa sensació al llegir l’enquesta que jo. Soc més practic per aixo, sincerament crec que el nom de “gigaenquesta” sigui o no apropiat no es important,
    ,la sensació que tinc es que es tracta clarament d’una eina dins una estrategia de carácter tendenciós, on el resultats que interessin es faran servir com a slogan manipulador del que volen els catalans. Tota l’estructura de preguntes i respostes está pensada per obtenir un resultat en cap cas contrari al “procés”. I per cert fins i tot allo que no es pregunta també. Al final de l’enquesta hi ha un apartat per deixar les dades en el que diu: “Moltes gràcies per la seva participació. Estem fent les mateixes preguntes a milers de persones. Si ens dóna les seves dades li podrem enviar més informació perquè vostè pugui triar amb total llibertat el seu vot.”

    Es a dir resumint si deixo les meves dades m’enviarán informació suposo que de l’ANC, i amb aquesta informació ja podre triar amb “total llibertat” el meu vot? . Va home va!!!!!

  19. Joan escrigué:

    Felicitats Berta pel teu punt de vista respecte la Gigaenquesta i l’anàlisi de les preguntes que la formaven.

    El dissabte passat hi vaig participar activament, porta a porta, i com alguns altres enquestadors, també em vaig sentir estafat. Com tu comentes, les preguntes no eren clares, presuposaven dades i induien a la resposta. Algunes preguntes eren tan absurdes com preguntar pels límits d’actuació dels polítics. Hem de demanar als dirigents que siguin més transparents i menys corruptes? Jo crec que és la seva obligació, no una ‘opció’ d’una enquesta.

    Respecte l’execució hi havia una sola enquesta per porta, no per individu. Els que accedien a contestar-la eren persones pro-consulta i pro-independència. Ni indecisos, ni democrates pro-espanya. Això només reafirma una mostra de població que ja està convençuda i les seves respostes serviran per, tal com diu l’anterior comentarista ‘JC’, fer l’eslogan del que volen els catalans.

Fes un comentari