Per un grapat de (300.000) vots

Mas25N

El president Mas ha oficialitzat aquest vespre l’inici de la nova etapa política a Catalunya, un cop superat el 9N. Ens encaminem cap a unes eleccions avançades, la forma de les quals no es coneix, però que de segur serà diferent a totes les anteriors convocatòries. El president, tal i com va anunciar en la compareixença del 14 d’octubre que enterrava el 9N com a consulta, vol una llista que aglutini totes les forces independentistes, amb presència de les organitzacions que han capitanejat el procés (notablement, l’ANC i Òmnium). La “llista país” que segurament encapçalaria el mateix Mas, convertit en el líder indiscutible del moviment, gràcies a la seva actuació el 9N (i reforçat, tot s’ha de dir, per la querella de la fiscalia).

Avui Mas ha obert la partida d’escacs amb el que és el seu principal rival en les properes eleccions: Oriol Junqueras. I ho ha fet llançant-li un oferiment emmetzinat en forma de “llista país”. Junqueras haurà de decidir si accepta ser secundari del president i per tant renuncia a la possibilitat (certa, com van demostrar les recents eleccions europees) de guanyar les eleccions i ser ell president de la Generalitat, o per contra planta cara al president i s’arrisca a quedar fora de la llista patriòtica (amb tot el que això li pot comportar).

Entre Mas i Junqueras se situen tres-cents mil electors, que estan cridats a dirimir aquest duel. Ells decidiran qui dels dos serà el proper president. Poden semblar pocs, però són suficients per determinar el guanyador, ja que les enquestes mostren que la distància entre ERC i CiU és d’una mica més de dos-cents mil vots*. Per tant, el que acabin fent aquests tres-cents mil serà clau.

Però qui són aquests votants tan decisius? Són els que van optar per votar Mas el 2012, però al llarg de l’actual legislatura han mostrat intenció de votar per ERC o no acaben de decidir-se què votar. El capteniment final d’aquests és el que està cridat a decidir el futur president, i amb ell, el futur polític del país, de manera que els moviments tant de Mas com de Junqueras tenen com a objectiu prioritari aconseguir la seva confiança. De fet, tota la legislatura ha girat al voltant d’aquests grups de votants, convertits en l’epicentre de la política catalana.

300000A

Ubicació i magnitud del vot CiU 2012 que declara intenció de no votar CiU (2a onada CEO 2014)

La capacitat de penetració d’ERC en l’antic espai de frontera amb CiU en el centreesquerra, que ja s’havia posat de manifest dramàticament pels de Mas el 2012, s’ha vist reforçada al llarg de l’actual període, quan els de Junqueras han aconseguit des del primer moment atraure un segment important de vot convergent. És per això que ERC ha estat donant un suport constant al govern de Mas al llarg de la legislatura. Perquè sabia que les seves opcions de guanyar (com deien un i altre cop les enquestes) passaven per penetrar de forma clara en el que històricament ha estat el nucli de l’electorat català, el centreesquerra catalanista. És per això que els republicans s’han mostrat com un soci de govern fiable, malgrat arrisquessin en la jugada part del seu vot més esquerrà (temptat per les CUP). Perquè sabien que el guany era molt superior a les possibles pèrdues.

L’atac republicà pel flanc més nacionalista ha obligat CiU a modificar la seva posició tradicional de nacionalisme moderat, el que unit a l’efervescència del moviment independentista sorgit arran de la sentència del TC de 2010, ha fet virar tot l’esquema polític català cap al catalanisme més extrem. Aquest desplaçament dels de Mas els ha creat un buit en l’espai més tradicional de CiU, a la rereguarda, on ha crescut una important bossa de vot indecís.

La reconquesta de les dues bosses (els captats per ERC i els indecisos) ha estat el que ha mogut l’acció política de Mas en els últims temps, i sembla que amb un cert èxit. Les últimes enquestes han mostrat una millora substancial del vot a CiU en aquests dos espais. A la darrera onada del CEO s’observava una clara contracció del vot de CiU transvasat a ERC, a l’hora que remuntava el vot fidel convergent. Aquest mateix moviment era observable a l’últim baròmetre GESOP per El Periódico, amb la substancial diferència que els de Mas superaven els de Junqueras en l’estimació final (per un mínim però valuosíssim punt).

Ara Mas ha decidit jugar-se el tot pel tot per torçar el braç a Junqueras, reptant-lo: o claudiques, deixes passar l’oportunitat de ser president i vens amb mi o em desafies i ens la juguem. Mas oferirà als electors un full de ruta moderat, que li permeti atraure al mateix temps els que volien marxar a ERC i els indecisos (que també són cobejats per Duran). S’envoltarà de la “societat civil” i es presentarà com un líder transversal (capaç d’abraçar-se amb David Fernàndez i amb Isidre Fainé), deixant Junqueras sol amb la DUI.

Aquest haurà de decidir, i ho farà en funció dels suports que pugui aconseguir en una llista alternativa. Si no se’n surt, tindrà lloc assegurat a la tripulació presidencial. Si en canvi decideix jugar i s’enfronta a la “llista president”, la seva sort i la de Mas quedarà en mans de tres-cents mil votants.

* Mitjana de la diferència estimada entre CiU i ERC en les disset enquestes publicades des de les eleccions de 2012, que es correspon al 5,8% del vot vàlid.

Fotografia: POLITICATAPP

Barcelona, 1971. D’Horta, com Manuel Valls. Un dia us llevareu i descobrireu horroritzats que hem conquerit el món. Sóc la demostració viva de les tesis de Pavlov: digueu “enquesta” i em veureu salivar. Tinc el “jo ja ho deia” sempre a flor de llavi, però és que el temps té la mania de donar-me la raó. @obartomeus

Fes un comentari

Fes un comentari