Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

La Generalitat i Sheldon Adelson

Aquest matí, el Conseller Lluís Recoder ha confirmat a Rac1 que el govern continua en contacte amb el grup empresarial –propietat del magnat Sheldon Adelson- que  vol obrir un complex d’oci a Espanya, amb casinos, hotels, camps de golf i zones per organitzar congressos internacionals. Sembla que aquest últim punt és el que més interessa a la Generalitat i és per això que el Conseller Mas-Colell va viatjar el passat novembre a Las Vegas per informar-se de primera mà sobre el projecte.

La inversió que proposa Adelson és d’entre 15.000 i 18.800 milions, i diuen que crearia uns 20.000 llocs de treball directes i 100.000 indirectes. Gens menyspreable en els temps que corren.

Més enllà de les extravagants condicions que posa Adelson, i que el Conseller Recoder evidentment ha rebutjat, el més important és fixar-se en les repercussions del model de negoci pel que estaríem apostant.

Ho explicava perfectament en Jesús Fernández-Villaverde en aquest post. Muntar un negoci d’aquestes característiques no genera cap externalitat positiva per l’economia.

Los casinos y la industria de ocio más en general no suelen crear ninguna de estas externalidades positivas. Son industrias intensivas en mano de obra (en su mayor parte poco cualificada), con un reducido componente tecnológico y sin ningún vínculo específico hacia otros sectores. La evidencia empírica en Estados Unidos, donde en la última década se han abierto muchos casinos y otras grandes actividades de ocio como estadios deportivos es que, en efecto, estas externalidades positivas no aparecen por ninguna parte.

I en canvi sí que en genera de negatives.

Los casinos sí que generan externalidades negativas, pues suelen estar acompañados de problemas de criminalidad, de mafias, de corrupción política y de los efectos perversos de la adicción al juego de la que es presa una parte no despreciable de la población.

Pot semblar una solució bona per una cojuntura extremadament dolenta però no ens enganyem, aquest tipus de decisions són les que configuren el nostre teixit productiu. El sector serveis és una peça fonamental per nosaltres. Vincular-lo amb aquest tipus d’activitats no el potencia sinó que més aviat el fa més vulnerable.

La opinió pública acostuma a tenir certes reserves per obrir un complex d’aquestes característiques. I no va gens desencaminada.

Fotografia: THE DAILY CALLER

4 comentaris
  1. Carles A. Foguet ha dit: 31 gener 201214:30

    Jo li agraeixo a Fernández – Villaverde l’esforç didàctic, però hi ha un argument incontestable per estar-hi frontalment en contra: que en Torrecilla hi està cegament a favor.

    [Tot i que també he de dir que va dir públicament a RAC1 que si Barcelona aconseguirael projecte ell s'immolava, cosa que em tempta a convertir-me'n en accionista, directament.]

  2. Carlos ha dit: 1 febrer 201212:31

    He FLI-PAT amb les condicions que demana aquest bon home. Segur que les ha tret d’un monòleg d’algun humorista dels seus casinos, d’aquests que fan vergonya aliena o són velles glòries de la televisió vingudes a menys. Si ho diu seriosament és que està sonat.

  3. Carles A. Foguet ha dit: 1 febrer 201220:45

    Posem-nos a tremolar: l’audiència d’El Món a RAC1 (o almenys la part de l’audiència que és suficientment, com dir-ho per no ofendre ningú, activa, això, activa com per enviar sms -molt vintage- al programa) vol, per un 60% contra un 40%, que el casino vingui a Barcelona.

    Estem rodejats.

  4. oriol ha dit: 2 febrer 201211:51

    Hi ha una expressió molt gràfica que s’ha fet servir sovint des dels moviments ecologistes, que és “fer polítiques de terra cremada”.

    Fa referència a esta idea de progrés des d’una perspectiva estrictament numèrica i a curt termini. Segons este punt de vista un camp de golf és productiu, si no tenim en compte altres qüestions més enllà de l’economicisme. El problema és com este discurs ha arribat al punt de calar en l’opinió pública, especialment sensible a l’assumpte faena i quartos en temps de crisi. S’ha pervertit tant el discurs que es celebren autèntiques destrosses per a l’economia local com l’inauguració d’un Carrefour simplement perquè “aportaran llocs de treball”. Temes com quin model alimentari o productiu es genera, quin tipus de llocs de treball o l’impacte que pot tenir en lo comerç i los hàbits de consum o culturals de la població ni es plantegen. I quan es planteja un discurs crític al respecte és fàcil de parlar de “cultura del no” o de “no estar mai contents”.

    Este cas que comenteu seria una mica seria lo mateix. És fotut.

Fes un comentari