La mala educació a la xarxa produeix externalitats socialment negatives

CentrifugatB

Fa uns dies, Chris Mooney publicava a Mother Jones un article que denunciava els efectes nocius dels trolls als comentaris dels blocs científics d’internet. Res de nou –tothom dóna per fet que aquest tipus de comportaments no aporten res de bo, fins i tot Robert Fisk, Godwin inclòs-, però la diferència és que, aquesta vegada, ho feia recolzant-se en un estudi acadèmic més o menys fiable (Brossard i Scheufele, 2013). Un tema aparentment insignificant però amb implicacions socials més profundes de les que aparenta a primera vista.

Molt resumidament, la mecànica de l’estudi era la següent: es donava als participants un article publicat en un bloc que recollia de manera equilibrada els pros i els contres de la nanotecnologia. A un grup, se’ls donava l’article amb comentaris educats, civilitzats i personalment neutres mentre que, a un segon grup, se’ls donava el mateix article però amb comentaris maleducats i amb atacs personals.

Els resultats? No massa sorprenents, francament. Aquells que van ser exposats a comentaris educats no van variar significativament la seva posició respecte el tema. Els que van ser exposats a comentaris maleducats, per contra, sí que van canviar la seva postura inicial. Però aquí ve la dada rellevant: amb lògica centrífuga. Aquells que estaven a favor de la nanotecnologia, n’estaven més convençuts i en negligien els riscos, i els que hi estaven en contra, els accentuaven per rebutjar-la i, tots plegats, s’enrocaven en els seus prejudicis.

La ciència al darrera d’aquest fenomen és simple: els humans sentim primer i pensem després. Alguns en diuen “hot cognition”, d’altres, “motivated reasoning” i hi ha força literatura al respecte en el camp de la psicologia política (Tabor i Lodge (2000), Huang i Price (2001) o Redlawsk (2004)). Resumint, si s’apel·la abans a les nostres emocions, el procés racional es bloqueja i tendeix a ser defensiu, reforçant una identitat que es percep atacada.

Hi ha un punt que no hauríem de passar per alt de l’estudi original i que no és casual en absolut: el tema escollit va ser la nanotecnologia. No sembla que sigui el tema més conflictiu del món, ni tampoc que actuï com una clivella socialment rellevant al voltant del qual s’estructurin grups amb interessos i opinions forts i contraposats, i precisament per això va ser triat. A diferència del canvi climàtic. O de la política.

Aquests dos últims temes –el primer, l’interès últim d’alguns dels promotors de l’estudi, el segon, l’interès evident d’aquest bloc-, són controvertits per naturalesa i, molt especialment pel que fa a la política, pràcticament tothom té un conjunt complet i omnicomprensiu de creences que és potencialment compartit per un grup relativament nombrós de gent i, alhora, oposat al de molta altra. Un camp fèrtil per se per la polarització i, en conseqüència, perquè la mala educació porti els seus efectes nocius fins al límit.

Des del mateix moment en que la discussió política es vehicula en blocs –poc- i en articles de mitjans que permeten comentaris –més-, el to dels comentaris afectarà al to dels comentaris successius. Però també, i més important, a la comprensió, primer, i a la percepció, després, de l’article concret que en tindran els lectors, independentment de que el comentin o no. I, per últim, a la reacció que els provoqui. Com diu un dels coautors de l’estudi, el que ha canviat és el context en què es llegeixen els articles, que ara s’assembla més a “reading the news article in the middle of the town square, with people screaming in my ear what I should believe about it.”

Comentaris maleducats que no contribueixin a un debat serè i argumentat clavaran un clau més al taüt d’una polarització que ja de per si caracteritza la política en general i la blocosfera política en particular. Pot ser que aquí (quan dic “aquí” llegiu “Catalunya”, perquè amb el volum de comentaris que genera el Cercle no n’hi hauria ni per començar un estudi pretesament seriós) triguem a adonar-nos-en o a tenir-ne proves més o menys fiables, però als Estats Units ja n’han recol·lectat evidència suficient com per adonar-se que l’efecte sobre la polarització és, a més, molt específic.

El sobreescalfament recent de la política nordamericana, també a la xarxa, no ha tingut, paradoxalment, efectes polaritzadors significatius en la ideologia o la preferència per determinades polítiques públiques, sinó en l’afinitat partisana de l’activista. Un fet que a Europa podria semblar normal, però no als Estats Units (almenys durant bona part del s. XX). Això redunda en aquesta identificació grupal, emocional, més que no pas en la component racional que se li pressuposa al posicionament ideològic i la seva traducció en polítiques concretes.

En conclusió: la mala educació no és només dolenta perquè contravingui un codi no escrit de conducta a la xarxa. És dolenta, sobretot, perquè té conseqüències socialment indesitjables. En la mesura que es pugui extrapolar l’evidència disponible, ser maleducat en els comentaris als blocs polítics pot acabar tenint, a la llarga, conseqüències molt reals, com agreujar una polaritat política ja existent i socialment disfuncional, condicionar negativament la percepció futura d’un tema concret i invisibilitzar-ne la dimensió més racional a favor d’una fossilització de lleialtats estrictament afectives. Que es generalitzi la mala educació, i sembla que el terreny està abonat per a que això passi, pot, en últim terme, degradar –encara més- la política.

Així que ja ho sabeu: no llegiu els comentaris, no comenteu, no permeteu els comentaris. Salveu la política!

Fotografia: FREEPATENTSONLINE.COM

Olesa de Montserrat, 1979. Politòleg treballant per l’enemic. Molt més fan de politics que de policies*, hi veig tàctiques allà on ens volen fer veure estratègies. Em costa més canviar de tema que d’opinió però, per educació, el primer passa més sovint. Sóc un oxímoron: escolto punk i em poso Nenuco. *Llegir-ho en anglès, en català no sóc fan de cap dels dos. @hooligags

6 comentaris

  1. elsomatent escrigué:

    Sempre he pensat que, si pot haver-hi problemes, els comentaris dels blocs han de ser moderats per l’autor. Tancar del tot els comentaris va contra la filosofia mateixa de la xarxa, i indiscriminats dona lloc al trollisme i a desviar el tema, altre forma de trollisme.

    Per contra, si són moderats, l’autor pot enriquir la seva entrada amb les aportacions, i aquestes formen part de l’obra mateixa.

    Afegeixo: un article no comentat pot ser molt llegit i valorat. De fet, us llegeixo sempre i no comento mai. Molts comentaris indiquen molta polèmica, i això és ortogonal (balcells dixit) amb la qualitat de l’entrada.

    Pd: sóc prime, ola k ase?

  2. Xanflins escrigué:

    A mi això m’ha passat! El dia que vaig començar a llegir comentaris a Menéame que em vaig tornar mil vegades més independentista. Crec que després d’haver llegit la paraula “nazi” deu cops els efectes ja van ésser irreversibles.

    BTW: ara que heu fet la web superxula, no tindreu un invent per fer que els ulls passin de llarg els comentaris contraris al meu punt de vista? Crec que els polítics en tenen un d’això.

  3. Gil escrigué:

    Totalment d’acord amb en Xanflins. El cas que conec on més es pot apreciar el que comenta l’article es a Meneame.

    Jo tampoc comento mai, però us llegeixo sempre. Felicitats nois!

  4. Pere Cuatia (@pauontour) escrigué:

    Personalment, crec que la cosa va més enllà dels comentaris mal educats en els blocs o en els articles dels diaris. La xarxa, que des del seu naixament s’ha considerat com un espai de trobada i d’intercanvi d’idees és, en realitat, l’olla on bull l’integrisme. A les xarxes socials normalment seguim o llegim els comentaris d’aquelles persones amb qui estem d’acord, i tendim a evitar la discrepància. Ho fem per comoditat i per reafirmar les nostres conviccions, i això té unes conseqüències polítiques i socials innegables. Com convèncer a l’adversari, si no coneix ni vol conèixer la nostra opinió? Com posar-nos d’acord si en realitat no parlem? Afegiu a això que els logaritmes informàtics de Facebook, Google o Twitter tendeixen a agreujar el problema enlloc de resoldre’l… sobre això últim, val la pena veure aquesta xerrada: http://www.ted.com/talks/eli_pariser_beware_online_filter_bubbles.html

  5. elsomatent escrigué:

    Subscric els comentaris anteriors: la xarxa és en conjunt una olla de grills i actuem amb ella de manera esbiaixada. Ara bé, més que en la realitat? Penso que no.

    Quan no teníem xarxa, llegíem 4 diaris de postures diferents i ara no? No ho crec. De fet, diria que és a l’inrevés. Ara miro més coses discrepants amb la meva opinió que no pas abans. Tant per facilitat d’accés, com per gratuïtat com per casualitat (sí, m’arriben coses per casualitat).

    A allò que diuen “la vida real” (com si la xarxa no ho fos de real!) no busquem amics, parella i demés que tenen opinions similars a les nostres? Evidentment que sí. Filtrem la xarxa com filtrem tot. La pregunta, per mi, hauria de ser si la xarxa ens esbiaixa més que la “realitat”. I jo diria que no. A vegades tinc la sensació que aquest és un debat academicista: gent que no va a un bar a la seva vida i no sent les barbaritats que s’hi diuen.

    Els que us heu fet independentistes de l’ala dura amb els comentaris del Menéame: és que la realitat és així. La gent pensa el que escriu, i pensen això. I si parles prou estona o amb confiança amb molts espanyols tenen opinions així de salvatges. I te la diuen. Per tant, la xarxa t’exposa a l’opinió, segurament no l’opinió mitjana, però sí opinió molt prevalent. Res et fa més independentista que sortir físicament per Espanya.

    El vídeo de TED és molt interessant. Els algorismes (que no logaritmes XD ) filtren per criteris no òptims. I l’editor de La Vanguardia? I el Premi Planeta? I els telenotícies? Per mi, és obvi que aquests darrers filtres són molt més perversos que els que trobem a la xarxa.

    En resum: comentaris sí, moderats per mantenir i enriquir el debat. Els comentaris són esbiaixats, com tot a la vida. I sí a exposició a comentaris ja que donen accés a opinions que, d’altra manera, no seria de fàcil accés.

  6. elsomatent escrigué:

    And last but not least:

    Principi general elSomatent: el nº de comments correlaciona inversament amb el nivell de l’entrada i això interacciona amb [el comentari] de l’autor de l’entrada de que no hi ha mai comentaris.

Fes un comentari