Feu cas d’en Sala-i-Martín. Notes sobre planificació familiar.

Estic molt agraït als companys gerrymanders. Al cap d’un mes de ser pare per segona vegada i després de cinc o sis setmanes de no publicar res encara no m’han fet cap retret. Per si de cas, però, miraré de sortir de la meva letargia, encara que sigui parlant de fills (ja se sap que la gent quan es posa a reproduir-se es torna monotemàtica). Avui parlarem de quan engendrar descendència.

La neura em ve del dia que estàvem a l’hospital esperant que el segongènit es decidís. Era diumenge i no hi havia ningú més a l’àrea d’obstetrícia. “Què passa, que la gent no pareix els diumenges? Com és que no hi ha ningú?” vaig preguntar. “No, el què passa és que al febrer hi ha menys naixements” em va dir una infermera. La resposta em va tranquilitzar només parcialment. Quin sentit podia tenir que hi hagués menys naixements al febrer?

Que els naixements no es repartissin de manera equitativa al llarg de l’any no ens hauria d’estranyar. Fa poc més d’un any, per exemple, va provocar certa polèmica una recerca francesa que afirmava que els infants nascuts a finals d’any tenen una escolaritat més difícil.

Nos résultats indiquent que, bien que les écarts de performances entre les élèves nés en décembre et les élèves nés en janvier tendent à diminuer avec l’âge, ils restent significatifs jusqu’à la fin du lycée. Dans le contexte français, nous montrons que le redoublement et l’orientation en fin de troisième pénalisent fortement les élèves les plus jeunes au sein de leur cohorte scolaire et expliquent que les effets du mois de naissance persistent à l’âge adulte.

Aquesta constatació no és particularment nova. El propi estudi recull nombroses referències a d’altres recerques empíriques que arriben a les mateixes conclusions. I un paper centrat en l’alumnat català, per exemple, també assegurava que:

Ceteris paribus, the scores of children born at the beginning of the academic year are in general higher in Global Knowledge, Catalan Knowledge and in School Abilities. This implies that children born at the end of the academic year may have an initial disadvantage compared to their other classmates.

Ser el petit del curs sembla ser un desavantatge a tot arreu i en aquells països on la cohort d’accés a un curs no acaba al desembre sinó en un altre mes (com a la Gran Bretanya, que acaba a l’agost) els alumnes de rendiment més baix són també els del mes de tall.

L’efecte de l’edat sobre el rendiment és conegut com a Relative Age Effect (RAE) i si busqueu articles acadèmics sobre aquest fenomen veureu que bona part de la investigació s’emmarca en el món de l’esport. El blog freakonomics, que difon tota mena de recerques curioses, ha dedicat uns quants posts al RAE. Constaten que la majoria de jugadors dels equips professionals de futbol americà són nascuts els primers mesos de l’any, que passa el mateix en la majoria d’equips d’hockey gel dels EUA i Canadà, i que el cas es repeteix en els equips de futbol més importants d’Europa. El motiu que explica aquest misteri, segons els freakonomistes, és que en els equips base, quan els jugadors són més joves, les diferències de desenvolupament físic entre els infants més grans i els més petits d’un mateix any són més importants. Per aquest motiu els més grans tenen, en un primer moment, més probabilitat de ser escollits per jugar i per tant d’exercitar-se i millorar més el seu rendiment. Això crea un cercle viciós que manté l’avantatge comparatiu dels nascuts a principi d’any en edats més avançades. La conclusió a la que arribaven a l’article -que una estrella es fa, no neix: A Star Is Made-, és una estupidesa estadística, però això no treu importància al condicionant que pot suposar el mes de naixement. En tot cas no és només el desenvolupament fisiològic el que compta, els factors psicològics i relacionals també poden ser importants. Pel què fa el primer aspecte hi ha qui creu que els infants més grans poden tenir més motivació per a competir. Pel que fa el segon hi ha el què es coneix com a efecte pigmalió o efecte Rosenthal, una “profecia autocomplerta” que faria que les persones amb millor rediment rebessin també més aprovacions i estímuls motivacionals, i això maximitzés les seves capacitats i assoliments (i amb les persones de baix rendiment hi hauria el mecanisme oposat).

Així doncs, i per més dubtosos que puguin ser tots aquests estudis, per què al febrer hi hauria d’haver menys naixements? Pensava que l’estadística de moviment natural de la població em resoldria aquests dubtes, però les dades no donen massa pistes i si no mireu la distribució percentual dels naixements a Catalunya per mesos de l’any.

El més de febrer hi ha, efectivament, un percentatge inferior del total de naixements de l’any, però això és degut, com haureu endevinat, al fet que els mesos més curts hi ha menys naixements. Si calculem els naixements corregint els dies el gràfic canvia una mica.

Hi apareix un lleuger augment al mes de setembre que correspon a les concepcions de cap d’any (no és una broma inventada roda de l’embaràs en mà, està documentat). I s’hi observa també una certa tendència a l’augment de naixements a final d’any, que tant pot correlacionar amb l’elevat número de parelles que sucumbeixen als ímpetus hormonals que provoca la primavera, com amb la voluntat d’estalviar-se un any de llar d’infants. Al capdavall també hi ha hagut qui ha trobat correlació entre la feina de les mares (que són les que assumeixen primordialment les tasques de cura i les han de coordinar amb el treball remunerat) i el mes de naixement. Però el què és més curiós de tot plegat és l’escassa variació dels naixements al llarg de l’any.  Pot ser que la forma d’aquestes gràfiques sigui sobretot fruit de l’atzar? Per remots que puguin ser els efectes de la data de naixement sobre les trajectòries acadèmiques em resulta sorprenent que no s’aprecïi ni un mínim augment dels naixements el primer trimestre de l’any. Per això mateix em sembla obligat recordar un article on Sala-i-Martin es feia ressò del post de freakonomics i aconsellava a qui vulgui que els seus fills juguin al Barça que “posponga el sexo hasta el mes de Abril”.

Fotografia: NPR.ORG (The Big Legacy Of Charles ‘Teenie’ Harris)

Granollers, 1979. Vaig estudiar sociologia i periodisme, i treballo per l’Administració, però no sóc funcionari, ni periodista, ni tinc clar què fan els sociòlegs. M’interessen les desigualtats intergeneracionals, els drets lingüístics i el hardcore americà dels 80, però em dedico a la formació i (l’aclamació) l’avaluació de polítiques públiques. Tinc tendències adversatives. Potser per això no poso les fotos dels fills al fons de pantalla. @bfuste

Fes un comentari

Fes un comentari