Números, estadístiques, i escèptics de la immigració

Guardian

The Guardian, el diari d’esquerres anglès, surt avui amb una portada força provocadora on reivindica que el creixement econòmic del Regne Unit es deu als 298.000 immigrants que impulsen el país. El meu TL, com segurament és normal, s’ha omplert de gent aplaudint la portada. Cosa que jo també faig. Està bé que es reivindiquin les contribucions de la immigració a l’economia del país.

No obstant això, cal tenir clar que aquest tipus de missatges no arriba a qui ha d’arribar. Només serveixen perquè els convençuts es reafirmin en les seves opinions. L’organització British Future ha fet un magnífic estudi sobre les actituds vers la immigració que ho explica molt bé ( “How to talk about Immigration”,  de veritat no em cansaré mai de recomanar-lo). Entre moltes altres coses, troben que llençar dades i estadístiques que demostren que la immigració té un efecte positiu no convenç als escèptics. De fet, com demostra aquesta cita extreta directament del text, les estadístiques més aviat generen l’efecte contrari.

We chose that one because it doesn’t have any statistics in it,’ said one participant. ‘This one is pure opinion – so you can trust that

Els escèptics són el grup més nombrós en la societat anglesa. Gent que sense ser racista ni tenir opinions fortes en contra de la immigració, sí que té dubtes al respecte sobre els efectes que suposa. És a dir, són el grup de gent a qui cal convèncer. I troben que les estadístiques són poc fiables. Reaccionen malament als números perquè creuen que s’hi pot jugar massa, i perquè no se senten representats, de forma correcta o no, en la realitat que els números els mostren. Per ells és una realitat molt allunyada de la que viuen en el seu dia a dia amb la immigració. L’estudi demostra que els escèptics reaccionen molt millor a les històries explicades pels propis immigrants o als esforços per reconèixer els petits reptes que cal solucionar en el tema. És a dir, que la portada del The Guardian és molt lloable pel que fa al missatge, però segurament a l’hora de convèncer indecisos només servirà perquè aquests sentin que aquest diari no els entén i per tant no hi confiïn.

Per què explico tot això? Doncs per dos motius. En primer lloc perquè no perdo mai una oportunitat per recomanar l’estudi de British Future. I segon perquè tinc la sensació que sovint en comunicació política es dedica molts esforços en definir un missatge i una forma de llançar-lo, i molts menys en investigar per poder dissenyar el missatge amb coneixement de causa. Quan volem comunicar, sovint ho fem des de la perspectiva d’algú tan convençut que fins i tot s’ha mobilitzat per la causa. Les nostres opinions sobre el que funciona i el que no funciona no són les d’aquells a qui volem convèncer. I és possible que allò que ens ha convençut a nosaltres no sigui allò que convencerà als altres. Cal investigar per poder entendre el punt de vista d’aquells a qui cal convèncer. Cal dedicar més esforços en entendre a aquells a qui ens volem dirigir abans de definir l’estratègia que volem seguir.

I sí, m’ha tornat a quedar molt corporativista el post. Però senyors, què voleu que us digui, d’alguna cosa haurem de viure al final del doctorat.

Barcelona, 1986. Politòloga. En el meu CV l’apartat d’educació ocupa força més que el d’experiència laboral, cosa que el meu compte corrent nota. Encara que mai he tingut vocació de res, gaudeixo molt del que he acabat fent. M’interessa el comportament i l’opinió pública, i crec sincerament que són el meu futur i el de la política, per ordre d’importància. Què voleu que us digui, qui no es consola és perquè no vol. A Anglaterra hi estic aprenent moltes coses, però encara no aixeco el dit petit per beure te ni entenc el seu humor. @bpberta

3 comentaris

  1. Lluís Naves escrigué:

    Aquesta portada és la clàssica forma de funcionar de l’esquerra liberal més benpensant, la clàssica idea de que la veritat per si sola il·luminarà als ignorants. El que és estrany és com després d’haver estat fortament criticada i trobar-nos en l’època de la comunicació guayona, un diari com el the guardian fa una portada com aquesta i al veritat que dubto molt que sigui culpa dels encarregats de comunicació sinó més aviat en la fe d’algun investigador en el poder dels números que se’ls hi haurà encomanat.
    Lo que més sobta és que siguis precisament tu qui critiqui això quan ets el màxim exponent d’aquest comportament, bé sembla que vas aprenent alguna cosa…

  2. Pacou escrigué:

    En la imatge de la portada del Guardian veig la bandera catalana, la d’Andorra i fins i tot la de l’Antàrtida, però la que no es veu enlloc és l’estanquera, ha ha

  3. imc escrigué:

    Molt bon post. Una reflexió molt necessària sobre la forma de comunicar els missatges i els efectes (contraproduents sovint) que pot tenir.

    La xenofòbia té un fort component irracional i vivencial que no és fàcilment reconduible amb arguments estadístics i purament racionals.

    Aquí també s´ha intentat sovint argumentar amb dades sobre els efectes beenficiosos de la immigració. La campanya Dades que trenquen tòpics n’és un exemple.

    Crec que de vegades es recorre a aquests arguments perquè no s’està disposat a assumir el cost (electoral, en crítiques…) que suposaria utilitzar altres arguments (emotius, intersubjeciuts, drets humans…) segurament més eficacos.

Fes un comentari