Primàries del PSC: segones parts mai van ser bones

Primaries2

L’establiment d’una segona volta en aquestes eleccions primàries responia a la voluntat de reforçar el candidat guanyador del procés de primàries, de manera que pogués obtenir una majoria substancial que el legitimés dins l’organització i davant els futurs rivals. La segona volta no estava, no obstant, exempta de riscos. El primer, que es produís una desmobilització considerable dels votants als candidats eliminats en primera volta, de manera que el guanyador final s’alcés sobre una participació més minsa, que pogués posar en dubte el conjunt del procés.

Per assolir el primer objectiu i alhora esquivar el risc de desmobilització (i l’afebliment del candidat finalment elegit) entre la primera i segona voltes els candidats que han passat el tall acostumen a negociar el suport dels candidats eliminats. D’aquesta manera s’asseguren no només un avantatge a la segona volta, sinó que eviten que la participació baixi entre una i altra volta, atorgant legitimitat i una base més sòlida al candidat escollit. De les dades de la segona volta es desprèn que tal negociació no s’ha produït, o que sí que s’ha produït però no ha tingut èxit.

En xifres agregades el 60% del vot als candidats eliminats no ha participat en aquesta segona volta. Casi dos mil votants de la primera no han comparegut davant les urnes en aquesta segona. La resta aparentment hauria optat per donar suport a les dues candidatures “vives” (principalment a la de Carmen Andrés, un 62%), mentre que una facció minoritària hauria optat pel vot en blanc o nul.

Primaries2A

De tota manera, no és possible fer afirmacions categòriques en base a dades agregades, perquè podria ser que la desmobilització afectés un nombre més gran de votants de les candidatures eliminades, que s’hauria vist compensada per la mobilització de romanents de vot a favor de Collboni i Andrés, que no s’haurien activat en la primera volta.

Això semblen apuntar les dades a nivell de mesa. Els 1.929 vots menys de la segona volta en realitat és el resultat de la desmobilització de 2.121 votants, contrarestada per la mobilització de 192, que suposadament no havien votat a la primera volta. Per tant, hi ha hagut més moviments dels que es detecten amb les dades agregades. És més, possiblement podria haver-hi hagut més moviments encara si es pogués analitzar el comportament individualitzat dels electors.

En qualsevol cas, és interessant veure on s’han produït els moviments d’activació del vot: sis meses on la suma del suport a Collboni i Andrés a la primera volta passava del 80% (amb màxims de més del 90% a les dues meses de Nou Barris). Hi ha, doncs, una nítida relació entre el suport a les dues principals candidatures i l’augment de la participació, com indica el gràfic.

Primaries2B

Això podria interpretar-se de dues maneres: o bé els votants de les candidatures eliminades han estat menys propensos a la desmobilització en aquestes zones o bé les candidatures que han passat a segona volta han fet un esforç extra per “gratar” fins a l’últim dels seus suports a les seves zones de predomini, tot activant un vot que no va comparèixer a la primera volta. La resposta correcta semblaria ser aquesta, tot i que no tenim elements definitius per decantar-nos. També cal considerar la possibilitat que hi hagi hagut moviments de votants entre meses d’una a altra volta, ja que no hi havia repartiment territorial del cens. En aquest sentit és possible que alguns votants hagin canviat el seu lloc de votació entre ambdues voltes (com semblen apuntar algunes observacions sobre el terreny). Això sembla evident a les meses situades a les agrupacions de Gràcia, Eixample i Les Corts.

Amb les dades disponibles es pot deduir que les diferències en els resultats entre la primera i la segona volta es deurien a:

  • Desmobilització del gruix del suport a les candidatures eliminades (que podria ser major del que s’observa en els diferencials per mesa i que en global apunta a sis de cada deu votants de primera volta a les candidatures de Martí, Bonet i Martínez-Sempere).
  • Possible suport d’una part del vot a les candidatures eliminades a les candidatures “vives”, tot i que en principi semblaria que és minoritari (i podria ser encara més petit, si es té en compte el punt següent).
  • Mobilització d’un romanent de vot per a les candidatures que han passat a segona volta en les seves zones d’implantació principal, que és més visible a les meses més proclius a Carmen Andrés. Aquest gruix podria ser fins i tot més nombrós del que s’observa en les dades agregades per meses.
  • Dispersió territorial d’una part del vot a les candidatures entre la primera i la segona voltes.

Fotografia: ELPAIS.COM

Barcelona, 1971. D’Horta, com Manuel Valls. Un dia us llevareu i descobrireu horroritzats que hem conquerit el món. Sóc la demostració viva de les tesis de Pavlov: digueu “enquesta” i em veureu salivar. Tinc el “jo ja ho deia” sempre a flor de llavi, però és que el temps té la mania de donar-me la raó. @obartomeus

No hi ha comentaris

Sigues el primer en fer un comentari.

Fes un comentari