Primàries republicanes: coses que passen a Carolina del Sud

Una de les poques coses que tenen en comú els politòlegs i els economistes és la seva capacitat per errar en els pronòstics.

Fa tot just 12 dies explicàvem que el partit estava pràcticament decidit. Romney guanyava còmodament a New Hampshire i totes les enquestes pronosticaven unes primàries que podien acabar fins i tot abans del Super Tuesday.

El passat dissabte Gingrich va arrasar amb el 40,4% dels vots a Carolina del Sud. Va guanyar a 43 dels 46 comtats de l’estat, i s’emporta 23 dels 25 delegats en joc. Ha aparegut quan molt pocs l’esperaven. El líder de la facció més conservadora, aquell que s’allunya de l’elit del partit republicà i és el portaveu de la frustració envers Washington. En altres paraules, l’anti Romney.

El de Massachusetts no només va perdre entre l’electorat més conservador, sinó que en molts casos ni tant sols va guanyar entre aquell que li és més fidel. En només una setmana la capacitat de mobilització del favorit es va esvair. Evidentment, l’electorat de Carolina del Sud no és el de New Hampshire però això no justifica la magnitud de la derrota, ni molt menys la pèrdua de suport entre electorat proper.

Com diu Nate Silver, el pitjor enemic del candidat republicà podria ser la seva “Inevitability“. La sensació és que el partit ja ha triat el seu candidat. La realitat en canvi és una mica més complexa. Romney, com qualsevol altre candidat, té un electorat que el votarà sempre i un electorat que no el votarà mai. La victòria o la derrota, també com la resta, se la jugarà entre l’electorat que té opinions a favor i en contra d’ell, i que encara no s’ha decidit.

La sensació, si seguim l’opinió pública (enquestes) i la publicada (mitjans), és que Romney compta amb molt més suport del que realment té entre les bases del GOP. I el seu gran problema és que amb un percentatge tan gran d’indecisos les debilitats compten més que mai.

L’indecís és un votant que reacciona amb més volatilitat del que és habitual als estímuls que rep. En unes eleccions de ritme frenètic com aquestes primàries, amb pocs dies de diferència entre elecció i elecció, aquesta característica és clau.

És aquest el punt que ens permetrà entendre el canvi respecte de New Hampshire. En paraules de John Sides:

I think that voters who could be tempted to vote for someone other than Romney—and a more conservative state like South Carolina would naturally have a large number of these voters—ended up seeing a lot of negative news about him at the same time as they saw positive news about Gingrich.

Combinació d’electorat conservador, setmana horrible per Romney, setmana trionfal per Gingrich, i una base de votants indecisos esperant per prendre una decisió. Conseqüència: les enquestes donen un tomb de l’ordre del 6-7% amb només cinc dies i finalment Gingrich guanya amb 75.000 vots de diferència (+12%).

Pel que fa a la resta de la cursa, és prematur per fer pronòstics. Les eleccions de dissabte podrien obrir una escletxa en l’estratègia de Romney o simplement quedar-se en un accident. Ho veurem a Florida el proper 31 de gener.

Fotografia: CTV

Barcelona, 1983. Politòleg. Fa uns tres anys que dono voltes dins del món de la comunicació política, més per supervivència que per convicció. Diguem-ne que sóc més de fons que de formes, i que precisament per això la meva carrera política va acabar abans de començar. En quant a ideologia sóc molt del parer d’en Joan Fuster: “Ningú no té idees ‘pròpies’, en tot cas en té algunes de ‘fixes’.” I anar fent. @erovira

1 comentari

  1. albert escrigué:

    Es evident que l`abando de perry i huntsman han afavorit gringrinch . I sembla q amb santoro passaria quelcom semvlant. I amb paul¿

Fes un comentari