Qui som?

Editors i editores

Carles A. Foguet: Olesa de Montserrat, 1979. Politòleg treballant per l’enemic. Molt més fan de politics que de policies*, hi veig tàctiques allà on ens volen fer veure estratègies. Em costa més canviar de tema que d’opinió però, per educació, el primer passa més sovint. Sóc un oxímoron: escolto punk i em poso Nenuco. (@hooligags)

*Llegir-ho en anglès, en català no sóc fan de cap dels dos.

Berta Barbet: Barcelona, 1986. Politòloga. En el meu CV l’apartat d’educació ocupa força més que el d’experiència laboral, cosa que el meu compte corrent nota. Encara que mai he tingut vocació de res, gaudeixo molt del que he acabat fent. M’interessa el comportament i l’opinió pública, i crec sincerament que són el meu futur i el de la política, per ordre d’importància. Què voleu que us digui, qui no es consola és perquè no vol. A Anglaterra hi estic aprenent moltes coses, però encara no aixeco el dit petit per beure te ni entenc el seu humor. (@bpberta)

Queralt Capsada: Manresa, 1984. Politòloga de formació, però així que he pogut m’he passat al bàndol dels sociòlegs perquè tenen més futur. La sobreeducació és la meva passió, no per temes personals sinó relacionats amb la recerca. De les tres de La Concòrdia sóc la que menys odia els moderns, per això faig iogurts amb una iogurtera vintage. L’exili a París té el seus avantatges, puc portar barret sense que em mirin malament. (@queraltcm)

Sílvia Claveria: Les Franqueses del Vallès, 1985. Politòloga realitzant el doctorat sobre gènere i política. Sóc de les que considero que la igualtat encara és una fal·làcia. Fa uns quants anys que sóc per la catosfera, una mica per aquí una mica per allà. Així que puc, intento córrer però només aconsegueixo trotar. Això de La Concòrdia, sí, va ser idea meva. (@Claveria)

Núria Franco: Esquerra de Barcelona, 1983. Politòloga intentant fer una tesi sobre els partits nacionalistes sense estat i la immigració. Crec que l’única ciència és la Física, per això voldria que Fringe fos real. Res pitjor que en Meursault, i amb això ja està tot dit. Lluito pel reconeixement del xava, el meu dialecte. Lo de la Concòrdia m’ho vaig prendre molt a pit. (@nufranco)

Benet Fusté: Granollers, 1979. Vaig estudiar sociologia i periodisme, i treballo per l’Administració, però no sóc funcionari, ni periodista, ni tinc clar què fan els sociòlegs. M’interessen les desigualtats intergeneracionals, els drets lingüístics i el hardcore americà dels 80, però em dedico a la formació i l’aclamació l’avaluació de polítiques públiques. Tinc tendències adversatives. Potser per això no poso les fotos dels fills al fons de pantalla. (@bfuste)

Edgar Rovira: Barcelona, 1983. Politòleg. Fa uns tres anys que dono voltes dins del món de la comunicació política, més per supervivència que per convicció.  En quant a ideologia sóc molt del parer d’en Joan Fuster: “Ningú no té idees ‘pròpies’, en tot cas en té algunes de ‘fixes’.” I anar fent. (@erovira)

Ton Vilalta: Granollers 1982. Politòleg i traductor literari. He viscut els últims cinc anys a Itàlia, experiència que m’ha convertit en el més italianòfob dels italianòfils. O viceversa. He treballat a l’Administració pública italiana i he vist coses que vosaltres humans etcètera. Sóc, amb tota probabilitat, la principal eminència mundial en comportament electoral a la província llombarda de Màntua, un tema que, té raó senyora, tampoc interessa a ningú. (@TVilalta)

Responsable tècnica

Laia Marqués: València, 1984. Sabeu el rol de “l’amic informàtic” que et soluciona els problemes amb l’ordinador? Doncs jo sóc “l’amiga que fa webs”. Sóc llicenciada en Comunicació Audiovisual per l’Autònoma de Barcelona (UAB) i tinc estudis de postgrau en Disseny Gràfic i Social Media. Actualment faig webs i gestione xarxes socials (Community mònguer). L’estiu de 2009 vaig visitar Fuentealbilla i vaig conèixer al pare d’Andrés Iniesta. (@laiamarques)

Col·laboradors habituals

Oriol Bartomeus: Barcelona, 1971. Politòleg, llicenciat per l’Autònoma (1995). Format com investigador a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. Professor de Participació Política a l’Autònoma i de Ciència Política i Anàlisi Electoral a la UB. Col·laboro a Ràdio 4 i COM Ràdio. Director de FRC Revista de Debat Polític de la Fundació Rafael Campalans. (@obartomeus)

Vicent Martínez: València, 1981. Periodista -diu el títol de la UAB- que fuig del periodisme de mitjans. Allò meu és la trinxera enemiga. He pagat un màster i inclús diria que m’ha servit d’alguna cosa. La política i la comunicació són un poc brutes i tristes, però no puc evitar estimar-les.  M’agrada més un bon discurs que a un fava un llapis. Abans portava ulleres de pasta però em vaig operar la miopia i ara molt millor, on va a parar. (@vicentmartinez)

Ivan Serrano: L’Hospitalet del Llobregat, 1974. Politòleg, persistint en l’error vaig complementar la llicenciatura amb un parell de màsters i un doctorat. En tres tòpics: hobbesià atrapat en un cos rousseaunià, guineu que s’ha empassat un eriçó, i agonista a temps complet. (@aubachs)

També han publicat al Cercle

Andreu Orte, Xavier PeytibiAleix SarriMarta Albes, Joan RicartRamon MarradesMireia BelAlbert AriasÁlvaro MillánXavier BonetaLaia Balcells, Francesc MirallesÒscar OliverCives i Pere Morell.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en fer un comentari.

Fes un comentari