Sortir i no sortir de la LOFCA

Aquest matí el President Mas s’ha afanyat a deixar clar en seu parlamentària que l’èxit del nou model de finançament depèn només d’una condició indispensable: sortir de la LOFCA.

L’objectiu no era cap altre que tranquilitzar Esquerra i marcar terreny respecte PSC i PP. Els republicans pateixen pel que creuen serà un pacte aigualit. Segons l’Ara CiU i PSC haurien arribat a un acord que parteix d’un punt clau; que el pacte figuri com a especificitat dins la pròpia llei.

A partir d’aquí comencen els jocs de paraules que rodegen tota negociació política. “Especificitat dins la pròpia llei”. Què vol dir això, dins o fora? Segons a qui es pregunti.

Ahir Josep Rull i Jordi Pujol pressionaven en la direcció que aquest matí apuntava Mas. Fixem-nos en les paraules de Rull: “Cal sortir del sistema comú, de la LOFCA.” Un discurs que ja fa més de tres anys que es repeteix. CiU vol sortir del règim comú i situar-se en l’espai de les singularitats que la pròpia llei recull en les disposicions addicionals, és a dir, dins però fora.

Ara girem el cap i veiem què hi diu Navarro: “Si la condició de CiU és sortir de la LOFCA, no en podrem ni parlar”. A més, pel primer secretari socialista els casos d’Euskadi i Navarra són un accident dins d’Europa. Vol dir això que està en contra de les singularitats? Haurem d’entendre que no, donat que amb el seu acord amb Duran accepta que Catalunya surti del règim comú que estableix la llei orgànica, és a dir, fora però dins.

En resum, per aquest aspecte concret del pacte fiscal –la clau de la caixa i les quotes de solidaritat ja són figues d’un altre paner- tots dos defensen el mateix però ho expliquen de forma que sembla que són posicions enfrontades. Rocambolesc.

Fotografia: INTOCABLE DIGITAL.

Barcelona, 1983. Politòleg. Fa uns tres anys que dono voltes dins del món de la comunicació política, més per supervivència que per convicció. Diguem-ne que sóc més de fons que de formes, i que precisament per això la meva carrera política va acabar abans de començar. En quant a ideologia sóc molt del parer d’en Joan Fuster: “Ningú no té idees ‘pròpies’, en tot cas en té algunes de ‘fixes’.” I anar fent. @erovira

No hi ha comentaris

Sigues el primer en fer un comentari.

Fes un comentari