Cercle Gerrymandering

El ejercicio es muy interesante, sobre todo por lo que tiene de minimalista y porque encuentra una curiosa paradoja. Sin embargo, hay dos pequeños detalles que encuentro un poco incómodos en la construcción e interpretación del modelo.

1. El tamaño de la tesela es seguramente menos importante que la cantidad de votantes que hay en cada combinación de ideología y nacionalismo. Sería interesante ver un gráfico en el que se superpusiese la autoubicación de los entrevistados en estas mismas dimensiones, distinguiendo por la elección que realmente han hecho para contrastar si realmente la teselación ajusta bien el comportamiento observado.

2. No es obvio (de hecho, tenemos evidencia en sentido contrario) que las dos dimensiones pesen lo mismo. Tampoco está claro (ídem) que la distancia euclídea que subyace a esa teselación que has usado sea la métrica que los votantes usan para combinar las dos dimensiones. Con esos dos cambios es probable que el aspecto del diagrama cambie bastante.

Apa… ‘el ejercicio es muy interesante’ (en realitat vol dir, ‘ahora vas a ver lo que es bueno’), seguit de l’excel·lent ús de ‘minimalista’ (eufemisme de ‘uff, que superficial’), i aleshores el clímax de contemplar el paisatge abans de la tempesta amb l’esperat ‘Sin embargo’ (‘ya te había avisado…’). Com enyoro les sessions de presentació de papers quan el presenta un altre…;)

Brometes a part (no me n’he pogut estar, ho sento!), els teus comentaris són molt incisius, fins i tot valents. Va, ja paro…

Seriosament, el que comentes en el primer punt ho tractava de posar mostrant el percentatge de població que s’ubica a les àrees, d’aquí vé de fet l’aparent ‘paradoxa’ que ens ofereix el gràfic. Superposar plànols com proposes és una molt bona idea, i fer-ho per diverses eleccions permetria comprovar si hi ha variacions rellevants (com ja ha ho sabem per la literatura, vaja…). Jo afegiria aquí fins i tot veure com els electors de cada combinació entre ideologia i identitat ubiquen als partits, que segurament seria més informatiu que la mitjana general que he fet servir aquí.

Pel que fa al segon punt, si et fixes a l’entrada ja comento que hi ha diverses assumpcions ‘for the sake of the argument’, entre elles aquests punts que comentes; acceptar que aquestes dues dimensions expliquen el vot i que tenen el mateix pes. I ja ni parlar d’entrar de Manhattans…El teu paper (encara que sigui de la march, i a sobre bayesià…;) és molt recomanable en aquest sentit per la discussió acadèmico-seriosa, gràcies per l’enllaç! (http://gonzalorivero.com/files/manhattan_euclides.pdf)

Com a última cosa, en l’anàlisi de vot -en general- trobo una deficiència teòrica important, que sovint podem veure en la mateixa terminologia emprada (l’altre dia hi havia una mena de ‘debat’ a twitter sobre el tema). En analitzar el fenòmen del ‘nacionalisme’ des d’un punt de vista quanti i electoral, s’assumeix sovint que aquest existeix com a fenòmen en a) només en els casos de nacionalismes subestatals i b) que només ‘afecta’ els partits ‘nacionalistes’ i als seus ‘electors potencials’. Aquests dos elements tenen força de biaix normatiu, i crec que convindria explorar els seus possibles efectes en assumpcions que s’acaben donant per descomptat. Més enllà del meta-anàlisis, pel que fa a la mesura de la identitat nacional en sí, també hi ha una altra deficiència important, que és parlar indistintament de ‘identitat nacional’ i ‘nacionalisme’. No es pot prendre com una mesura de ‘nacionalisme’ alegrement (sovint tant o més alegrement del que jo m’hi he atrevit a l’entrada, i en àmbits acadèmics!), de manera que la qüestió és com aquesta variable o cleavage es polititza (que de fet és el que intenten fer els models de vot, entenc). Així s’evitarien conclusions del tipus ‘la ideologia pesa més que el nacionalisme’ poc fonamentades, perquè en realitat el que veiem és que la identitat es transforma en actituds nacionalistes (si acceptem el vot com a expressió ‘nacionalista’) amb variacions ‘entre’ i ‘dins’ les mateixes categories, i també en funció de l’elecció, que pot modular la seva expressió. Crec que aquesta distinció és més clara pel que fa a la ideologia, però que no es tracta anàlogament quan s’analitza la identificació nacional. (I encara podríem anar a més discutint la pròpia mesura que s’utilitza normalment, que també té el seu tema…).

En fi, gràcies pel comentari, de més qualitat que l’entrada, sens dubte!

Molt interessant l’article, això de les teories especials del vot sembla divertit. Posats a fer propostes per afegir complexitat al model, i des d’un pagà com jo, suposo que estaria bé tenir en compte —com ja dius— les superposicions o si més no l’efecte que pot tenir la relació perímetre/àrea. I sobretot, a quines zones hi ha més abstenció (i similars), o si inclús es podria posar una o més àrees pròpies per a ella.

Per cert, no sé si sóc només jo però l’enllaç a l’article de la Laia Balcells no em funciona.

Hola Martí, benvingut al club dels pagans… (com es pot comprovar per l’entrada tampoc no sóc expert en el tema!). Les dades del gràfic no estan creuades per vot (o abstenció) així que de fet els abstencionistes ja són comptats, les possibilitats que planteges són prou interessants, si m’hi torno a posar miraré d’explorar-les. Poso un altre enllaç a veure si funciona:
http://www.aecpa.es/uploads/files/recp/16/textos/03.pdf
Fins aviat!

Antes de nada, decir que para mí “minimalista” es una característica positiva. Vamos, que no pretendía ser jerga de seminario.

En todo caso, como respuesta a tus comentarios deja que reescriba los míos:

Mi primer comentario sugería que era necesario comprobar la bondad de ajuste del modelo para saber si tenemos una paradoja. De ahí que propusiese representar la autoubicación de los votantes conjuntamente con su comportamiento en el mismo gráfico que usas en el post para ver si el “área de ICV” se corresponde con “los votantes de ICV”. De hecho, mi segundo comentario era una apuesta sobre lo que iba a pasar: es poco probable que el modelo funcione bien ya que los supuestos que usas no parecen los más adecuados, dado lo que hemos visto en la literatura reciente.

Tu reflexión final la comparto solo parcialmente. Es cierto que “identidad” y “nacionalismo” son conceptos elásticos y sujetos a manipulación política, y que existen otros nacionalismos que no son subestatales que se relacionan de forma compleja con los nacionalismos tradicionales a nivel tanto de partido como de votante. Sin embargo, en algún momento del proceso mental individual esa realidad se materializa en la escala que medimos en las encuestas. La pregunta importante es pues si esa escala resume opiniones/actitudes/percepciones de los individuos. Lo que yo defiendo en mi paper es que sí, que es una abstracción útil y que de hecho tiene un enorme valor predictivo. Por ello, frases como “la ideología pesa más que el nacionalismo” no me resultan tan equívocas ya que las veo como formas reducidas de una expresión más larga y porque, si ponemos las dos “dimensiones” juntas, es cierto que una afecta más que la otra en la decisión de a quién votar. Lo mismo podría aplicarse a la noción de “ideología”.

[...] el seu magnífic article de l’altre dia, l’Ignasi Serrano topava amb els límits d’aquesta teoria quan s’intenta aplicar al cas [...]

Ya ya….;)

Respecte el ‘primer’ comentari que fas, la idea de veure com es ‘comportava’ una aplicació del model Voronoi era justament per veure com dibuixava un escenari -aparentment- paradoxal. Posant el percentatge d’individus que s’ubicaven en l’àrea de cada partit ja ens assenyalava que, com dius, el model no funcionava pels supòsits en què es basaven (ni pel model en sí, és clar!). No hi ha controvèrsia, aquí, al contrari (un altre dia serà…). De fet l’entrada que avui publica el Tin Vilalta va en aquesta línia d’aportar més dades en aquesta línia. De tota manera, la manera d’aprofundir en el tema i la representació gràfica que apuntes me la guardo a veure si podem continuar el joc i explorar el que s’afegeix avui.

Respecte al segon tema la meva reflexió era en general (seria una cosa així com en comptes de ‘la ideologia pesa més que el nacionalisme’ diria que ‘pesa diferent que la identificació nacional’…). Per la banda metodològica i fins i tot epistemològica és un tema que donaria per molt debat -com la mateixa assumpció que apuntes al comentari i què en general fem amb les enquestes-. Per reduir-ho a una metàfora, la qüestió és que el ‘nacionalisme’ vindria a referir-se al ‘taulell’ de joc, mentre que la ideologia aniria sobre les ‘regles’, i per tant, és racional esperar implicacions de diferent ordre davant per exemple, les eleccions (i com deies, de nivell diferent i en el temps). Però sovint les interpretacions que treballen des de l’anàlisi del vot -al meu parer, i per tant discutible, o.c.- assumeixen que són del mateix ordre quan en realitat no ho són. Això sense entrar en la distinció a què feia referència on identitat nacional = nacionalisme. Encara que ens pugui funcionar com a proxy, no espot passar per alt que no és una igualtat, i a diferència del que passa amb la ideologia, no acostumo a trobar la definició operativa que justifiqui aquest ús ni la justificació de perquè atribuïm certes qualitats als posicionaments en què dividim les opcions de la malanomenada moreno question (i consti que no és un ‘defecte’ del que jo estigui lliure tampoc!!). Hi hauria més qüestions, (quin tipus d’escala és, què mesura, com condiciona les respostes, etc), però és cert que és un indicador força pràctic -jo com tothom l’utilitzo, evidentment- i funciona raonablement bé com a proxy de nacionalisme, però és en part perquè no s’exploren mesures alternatives. Pel biass normatiu, identitat o nacionalisme són com dius conceptes ‘elàstics’ i subjectes a ‘manipulació’, però no molt diferent d’altres conceptes (què podríem dir de ‘ideologia’?). En bona part té a veure amb allò de ‘categories de pràctica’ i ‘categories d’anàlisi’.
Salutacions!